Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Conservació i política PDF Imprimeix Correu electrònic
dimarts, 30 de desembre de 2008 22:03
AddThis Social Bookmark Button
Conservació i política
 
Cèsar Blanché
 
En els últims anys s’ha anat incrementant l’atenció dels biòlegs de la conservació cap a la política, com a mitjà a través del qual es poden posar en pràctica les mesures de gestió derivades de la recerca que duem a terme. Es tracta d’un terreny certament relliscós, amb paranys com ara la tova supeditació a les directrius (i les subvencions!) de l’administració, la crítica irracional i/o ressentida o l’aïllament dels científics en torres d’ivori (ben inútils, per cert, per a la conservació efectiva de les espècies amenaçades). El proppassat 11 de desembre, la Societat per a la Biologia de la Conservació (SCB) presentava les seves recomanacions als membres de l’Equip Presidencial de Transició del president electe nordamericà Barack Obama. Com en tantes altres coses, els Estats Units obren camí…

 

 

La delegació de la SCB que s’entrevistà amb l’Equip Presidencial de Transició d’Obama era formada per Alan Thornhill (SCB Executive Director), John Fitzgerald (Policy Director), Dominick DellaSala (former North America Policy Chair) i Francesca Grifo (annual conference seminar leader) que van lliurar el document que ells mateixos i d’altres autors van redactar, com a societat científica, per tal d’orientar el nou president Obama i el seu equip a l’inici de la seva Administració. El document per a la transició (accés al document en pdf ) va ser preparat per la SCB, a més d’altres societats científiques i conservacionistes que van prendre part en els debats per a la redacció del document.

El resum executiu del document  s’inicia amb el suport a l’ús de la ciència per a informar la política de conservació i el reconeixement que, en contrast amb la pràctica de l’administració Bush, el nou equip d’Obama es proposa establir estàndards d’alt nivell científic en la seva administració i respectar la integritat i la transparència de la ciència en la gestió i en els processos de presa de decisions, i enuncia 5 recomanacions-clau: 1) Incrementar l’ús de la ciència en el desenvolupament de les pràctiques polítiques i de gestió; 2) Reforçar les polítiques i accions ambientals fonamentals a través de la implementació i reforç de la legislació (entre d’altres, la Endangered Species Act); 3) Incrementar el paper del govern federal en la conservació de la diversitat biològica i en el manteniment o la millora de la capacitat dels ecosistemes en la mitigació i adaptació al canvi climàtic; 4) Promoure la cooperació internacional en la lluita contra espècies invasores o potencialment perilloses i en la consecució dels objectius de conservació i 5) Restaurar la integritat científica en el procés de presa de decisions.

 

 

Portada de les Recomanacions de la SCB a l’equip del president Obama (desembre de 2008)
 

De manera anàloga, la secció nordamericana de la SCB ha presentat un seguit de recomanacions al Congrés dels EEUU (consultable  al web del senador Wyden, d'Oregon) i s’ha agrupat amb d’altres entitats (i jutges i assessors legals) en la Endangered Species Coalition (ESC), per a millorar la implementació de la Endangered Species Act i la inclusió a la llista de noves espècies (cf. el report al web de la ESC “Without a Net ”) i, encara, ha preparat recomanacions per a la conservació de la biodiversitat amb el National Council on Science and the Environment (cf. web del NCSE ).

En resum, doncs, la SCB, com a  societat científica, que és líder mundial en el camp de la Biologia de la Conservació (amb 12.000 socis, de 140 països) fa un pas endavant en el compromís amb els poders públics per, a la vegada, reclamar el compliment de la llei i posar en marxa mesures efectives de conservació, al mateix temps que ofereix la seva col•laboració i assessorament a les administracions. La pròpia revista que edita la SCB (Conservation Biology), inclou des de l’any 2005 una secció de política de conservació (Conservation Policy: recomanem la secció del volum de desembre de 2008 amb articles rellevants sobre economia i biodiversitat)

De fet, en més d’una ocasió, la Biologia de la Conservacio s’ha preocupat d’avaluar el grau d’execució real del conjunt de mesures de conservació que els treballs científics aconsellen i de remarcar la necessitat de diàleg entre els investigadors i els gestors (Fazey et al., 2005; Vernesi et al (2008), tot marcant un camí per al conjunt de la comunitat científica.

A escala europea, aquest diàleg ha vist els seus fruits a través de les iniciatives endegades per la xarxa PlantaEuropa, que, per exemple, a través de la col•laboració entre investigadors, grups conservacionistes i entitats polítiques com ara el Consell d’Europa o l’EEA, han aconseguit dreçar una Estratègia per a la Conservació de les Plantes (European Strategy for Plant Conservation 2008-2014) totalment inimaginable fa només uns pocs anys. A l’estat espanyol, el vincle entre investigadors i administració (el Ministeri de Medi Ambient), té lloc a través de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBCP), creada l’any 2002, que, encara que no de manera perfecta ni exempta de problemes, vehicula aquest necessari diàleg i també ha donat diversos fruits (la confecció de les Listas Rojas 2000 i 2008, el Libro Rojo de 2003 i les seves actualitzacions, el llibre sobre demografia a punt de publicar i tot el desenvolupament del projecte AFA al llarg dels darrers 5 anys).

A Catalunya, el diàleg ha estat més difícil durant força anys, amb dificultats probablement provinents dels dos costats de la taula. La recent celebració de les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (Blanes, 2 i 3 de juny de 2008) i la publicació del Decret 172/2008 de Flora Amenaçada de Catalunya (v. Notícia al web del BiOC ) han obert un nou marc de possibilitats de relació que ara és el moment de convertir en realitat. La primera acció ha estat, per part dels 150 assistents a les I JCCF, la redacció d’unes conclusions amb les recomancions que volen orientar l’administració catalana en la política de conservació de flora i l’oferiment d’una mà oberta de col•laboració, especialment en el desplegament del decret. Ara mateix, pendents de quin serà el pressupost del DMAH de 2009, els desigs d’un bon any nou habituals en aquestes festes, han de tenir, per a la flora, una traducció en les quantitats econòmiques destinades a conservació de plantes i a l’eficàcia en la implementació de les mesures suggerides en aquelles conclusions (que tots coneixem ja com el “Manifest de Blanes”), que la Directora General Núria Bonaventura va recollir i acceptar com a “full de ruta” per al futur. Segurament, la veu dels investigadors experts en conservació de plantes s’haurà de fer sentir de manera conjunta, coherent i realista i segurament, també, l’administració haurà de buscar la manera d’escoltar aquesta veu per informar les seves preses de decisió. És el camí que marca la SCB. I és el millor desig del BioC per al 2009!

 

  • Bibliografia

Fazey, I., &  J. Fischer & D.B. Lindenmayer (2005).  What do conservation biologists publish? Biological Conservation 124:63-73

SCB (2008) . Recommendations for actions by the Obama Administration and the Congress to advance the scientific foundation for conserving biological diversity. 3 de desembre de 2008. Descarregable (pdf )

Vernesi, C., M. W. Bruford, G. Bertorelle, E. Pecchioli, A. Rizzoli & H. C. Hauffe (2008). Where's the Conservation in Conservation Genetics? Conservation Biology 22 (3): 802-80
Darrera actualització de dimecres, 31 de desembre de 2008 01:26