| Estiu de foc |
 |
 |
 |
| dimarts, 1 de setembre de 2009 14:06 | |||
Estiu de foc Cèsar Blanché Un any més, l’estiu ens ha recordat la vulnerabilitat dels nostres ecosistemes mediterranis als incendis forestals. Si al juliol va ser als Ports i al País Valencià, hem acabat l’agost amb focs al Montgrí, passant pels habituals estralls estivals a Grècia o a Califòrnia.  Incendi forestal a la Comarca del Bages (Font : Catalunya Forestal, 2006 )
Segons l'estadística de focs forestals a Catalunya (disponible per al període 1986-2008 al web de la Generalitat de Catalunya) es declaren, segons els anys, uns 500-800 incendis anualment (amb un mínim de 352 el 1987 i un màxim de 1217 el 1994), que afecten una superficie que ordinàriament oscil·la entre 1000-5000 hectàrees/any (amb alguns anys molt pitjors: 20.000 el 1998; 65.000 el 1986 o 76.000 el 1994). En els darrers 22 anys disponibles s’ha cremat un total de més de 235.000 hectàrees forestals. Fins el 30 d’agost, les dades provisionals del 2009 indiquen que enguany ja s’han cremat 3274 hectàrees forestals i les expectatives es poden seguir a través dels Mapes de risc d’incendis forestals on line L’estadística de causes adjudica únicament el 10,85% dels focs a causes naturals (llamps) i el 12,21% a causes desconegudes, mentre que atribueix un 24,41 % dels incendis a causes intencionades, el 10,53% a accidents i el 41,05% a negligències. La descripció del fenomen és força similar al conjunt dels Països Catalans, amb més episodis de grans incendis al País Valencià.
El web www.incendisforestals.org divulgava aquesta imatge de satèl•lit amb els focs corresponents a l’onada de calor del 22 de juliol de 2009 (Font: http://www.incendisforestals.org/images/sat.jpg)
Les administracions, principalment a escala autonòmica, emprenen diverses accions de lluita contra el foc, amb mitjans d’extinció i de prevenció (vegeu les accions, per exemple, a Catalunya, o a Balears), orientades, en bona part, a mitigar l'afectació sobre béns i persones. Pel que fa al patrimoni biològic afectat, però, les dades i les estadístiques ens parlen de "hectàrees arbrades o no arbrades", o de "bosc i matolls", però, habitualment, no tenim referències detallades de l’afectació a la flora amenaçada i a la legalment protegida. En una recent anàlisi i prospectiva dels incendis forestals a Catalunya per part dels responsables de lluita contra el foc (Canyameres, 2007) es consideren factors clau la protecció d’urbanitzacions, de béns, etc. així com les actuacions sobre el "combustible" (avaluats com a metres cúbics de fusta), però en cap cas com a elements patrimonials de biodiversitat. A les obres generals (com ara el Libro Rojo de Flora Amenazada de España ) el 30% de les poblacions de plantes amenaçades estudiades (un total de 806) es troben amenaçades per incendis, tot i que no és pas el factor d’amenaça principal. Al nostre parer, en part, és a causa de la manca de dades. Les avaluacions dels nivells d’amenaça de cada tàxon rarament fan referència a l’historial de focs al llarg del temps a cada localitat i, en qualsevol cas, es refereixen, precisament, a les poblacions romanents que, en general, són, precisament, les que han escapat a les transformacions del territori més agressives. Desconeixem, per tant, l’abast real de l’efecte del foc sobre les espècies més sensibles. No obstant això, les més de 235.000 hectàrees cremades a Catalunya des de 1986, equivalen a una mica més de 30 vegades la superficie d’un Parc Natural com el Delta de l’Ebre (7800 ha) o gairebé 7 vegades la del Parc dels Ports (35.050 ha). La publicació, l’any 2008, del Decret de Flora Amenaçada de Catalunya, incorpora la necessitat de promoure plans de recuperació i de conservació de les espècies llistades a decret que, per tant, haurien de contemplar les amenaces derivades dels focs forestals.
Fins i tot, podem preguntar-nos si disposem de dades científiques contrastades per respondre a aquestes preguntes o si no caldria promoure la recerca en un pla d’actuació sobre espècies amenaçades enfront dels incendis forestals (mapes de risc, règim d’incendi soportable –o necessari!- per a les espècies, estratègies de conservació per cada cas…). En definitiva, tot un repte per incorporar als plans de recuperació previstos pel decret, comptant que, a la regió mediterrània, seguim esperant els focs cada estiu… i que, per tant, caldrà incorporar aquest punt de vista a les estratègies generals integrades de lluita contra el foc.
|
|||
| Darrera actualització de dimarts, 1 de setembre de 2009 18:17 |
