Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Banalització i homogeneïtzació de la flora catalana
dimecres, 1 de setembre de 2010 15:48
AddThis Social Bookmark Button
Les dades analitzades per l’article provenen de diverses fonts. D’una part, d’inventaris florístics de 250 parcel·les de la plana del Vallès, que suggereixen que l’augment de la fragmentació del paisatge i de la freqüentació associada comportaran una banalització de la flora forestal, que s’enriquirà especialment en espècies de marcat caràcter antropòfil. L’anàlisi de factors a través de regressió múltiple indica que la freqüentació té un efecte molt més important que la reducció de la mida del bosc: això fa concloure a Joan Pino que, en un context altament humanitzat, bona part dels efectes de la fragmentació sobre la biodiversitat no són directes, sinó causats per l’increment de la pressió antròpica associada.

En segon lloc, l’anàlisi dels canvis ocorreguts en les cobertes de paisatge, des del vol fotogràfic de 1956 fins al 1999 pel que fa a riquesa florística i de comunitats vegetals va permetre identificar zones amb taxes de canvi de naturalitat nul, progressiu o regressiu. Aplicant aquesta anàlisi a la zona del Delta del Llobregat, es conclou que les plantes d’interès local o europeu es distribueixen principalment en àrees que han recuperat naturalitat des de 1956 o s’han mantingut naturals, mentre que les la riquesa d’espècies exòtiques ha resultat ser més elevada a les àrees de canvi regressiu i molt més baixa a les altres.

Un tercer estudi, tenint en compte l’amplitud ecològica de les espècies, també del Delta del Llobregat, pròpies d’aiguamolls i maresmes. Els treballs de Pino i col·laboradors observen que les plantes més especialistes (amb menys amplitud ecològica) es restringeixen a àrees on no hi ha hagut canvi de naturalitat i que les àrees més canviants són més facilment colonitzades per espècies de distribució i requeriments ecològics amplis.

Finalment, l’autor explora una quarta font informativa, la relació entre riquesa florística i els percentatges d’àrees urbanitzades/recobriments forestals analitzada a partir de les dades del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) a escala de quadrats de 10 x 10 km, que certifica, com era d’esperar, que la riquesa d’espècies ruderals i exòtiques augmenta amb la urbanització i disminueix amb el recobriment de boscos i matollars, mentre que la riquesa d’endemismes té el capteniment exactament contrari.

Les dades que ha aplegat Joan Pino permeten projectar la tendència a l’increment de la flora cosmopolita i plurirregional, de caràcter ruderal o exòtic, que augmentarà l’homogeneïtat florística entre zones del territori, així com entre Catalunya i d’altres territoris. De fet, aquesta anàlisi ajuda a sostenir amb dades les tendències que hom pot observar al llarg dels anys en diversos punts del país, convertint les intuïcions personals escadusseres en projeccions documentades científicament.

Més informació

Pino, J. (2010). Canvis en el paisatge i homogenïtzació florística a Catalunya. Omnis cellula 24: 16-21
Omnis cellula – Web de la Societat Catalana de Biologia