La pervivència fins als nostres dies d’un contingent gens menyspreable de flora relicta a les muntanyes de la Xina central constitueix un dels grans misteris no només de la botànica sinó de la ciència en general. Aquesta flora relicta o els anomenats “fòssils vivents”, són un conjunt de tàxons que han restat pràcticament inalterats des del punt de vista morfològic durant molts milions d’anys, fins i tot alguns casos el seu origen data del Juràssic. Alguns dels exemples més coneguts són el Ginkgo biloba, un dels arbres més emprats a la jardineria urbana de les nostres ciutats, i la Metasequoia glyptostroboides, el parent asiàtic de les sequoies nord-americanes. Però, per què aquestes espècies, tot i haver estat presents a gran part de l’hemisferi nord com indica el registre fòssil, només han perviscut en alguns enclaus muntanyosos de la Xina subtropical?

Aquestes respostes es troben a l'article que signen els nostres companys de l'Institut Botànic de Barcelona, Jordi López-Pujol i Sònia Herrando-Moraira, juntament amb un equip multidisciplinar d’investigadors de 29 centres de recerca de nou països i que acaba de publicar la revista Nature Communications.

Els resultats estan tenint un gran impacte, tant pel propi factor de la revista (IF: 12,35) com pel ressò que se'n fan diversos mitjans de comunicació, des del propi CSIC o el Museu Blau, fins a diaris (La Vanguardia, La Razón) o televisions (TV3).

Més informació

• Notícia 14/12/2018 - Portal BioC

• Article: Tang, Cindy Q.; Matsui, Tetsuya; Ohashi, Haruka; Dong, Yi-Fei; Momohara, Arata; Herrando-Moraira, Sonia; Qian, Shenhua; Yang, Yongchuan; Ohsawa, Masahiko; Luu, Hong Truong; Grote, Paul J.; Krestov, Pavel V.; Ben LePage; Werger, Marinus; Robertson, Kevin; Hobohm, Carsten; Wang, Chong-Yun; Peng, Ming-Chun; Chen, Xi; Wang, Huan-Chong; Su, Wen-Hua; Zhou, Rui; Li, Shuaifeng; He, Long-Yuan; Yan, Kai; Zhu, Ming-Yuan; Hu, Jun; Yang, Ruo-Han; Li, Wang-Jun; Tomita, Mizuki; Wu, Zhao-Lu; Yan, Hai-Zhong; Zhang, Guang-Fei; He, Hai; Yi, Si-Rong; Gong, Hede; Song, Kun; Song, Ding; Li, Xiao-Shuang; Zhang, Zhi-Ying; Han, Peng-Bin; Shen, Li-Qin; Huang, Diao-Shun; Luo, Kang & López-Pujol, Jordi (2018). Identifying long-term stable refugia for relict plant species in East Asia.  Nature Communications Vol. 9, Article number 4488: 1-14. Enllaç a l’article :  https://www.nature.com/articles/s41467-018-06837-3

Organitzada per Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, ha tingut lloc aquest matí una visita guiada al Parc del Francolí, de Tarragona, amb explicacions a càrrec de Raül Font Quer i de Cèsar Blanché. Hi han participat una trentena de farmacèutics col·legiats i s'hi han destacat les plantes medicinals, tòxiques i les novetats en taxonomia i genètica de plantes, així com les característiques de la flora de les comarques de Tarragona. Es preveu una nova visita en fenologia primaveral

Més informació

• Agenda COFT - Col·legi de Farmacèutics de Tarragona

A proposta del degà de la Facultat, la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica ha nomenat el nostre company Joan Simon representant de formació de professorat per a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, en substitució de la Dra. Montserrat Pujol. Aprofitant aquesta nova responsabilitat, i per tal de crear sinergia, l’equip deganal ha considerat oportú que la delegació que actualment ell mateix té en l’organigrama de la Facultat tingui com a nova denominació Delegació del Degà per a Tecnologies i Innovació Docent.

Més informació

• Notícia 7/11/2018 - Web de la Facultat de Farmàcia
  

Ahir dijous, dia 17 d'octubre, el nostre company Sergi Massó va intervenir en la XI Jornada de Recerca que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB.

La seva presentació es va produir a la Sessió 1, i va dur per títol  "A la caça de Saussurea: una campanya de camp a les muntayes del Tibet", on va relata l'expedició botànica feta amb l'equip de l'Institut Botànic de Barcelona l'any passat. En són coautors, T.Ke, Z. Wang i Jordi López-Pujol.

Sergi Massó, durant la presentació a l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia (Foto J. Simon)

La prestigiosa revista Molecular Phylogenetics and Evolution acaba de publicar l'estudi sobre la filogeografia de dues peònies de l'Himalaia, obra de Jordi López-Pujol i Roser Vilatersana, de l'Institut Botànic de Barcelona, juntament amb  investigadors de diverses universitats i centres de recerca xinesos.

Aquestes peonies pertanyen a Paeonia subsect. Delavayanae, grup que consisteix en dues úniques espècies (P. delavayi i P. ludlowii)



L'article demostra que la delimitació genètica entre les dues espècies és poc clara (usant marcadors de cpDNA, microsaatèl·lits nuclears i nSSR), que els autors atribueixen a divergència recent, en particular a causa de la colonització de nous hàbitats en èpoques diferents, seguint processos d'expansió, retracció, refugi, extinció o superivència en refugis glacials, que explicarien la distribució actual a les muntanyes de Hengduan, a l'Himàlaia. La raresa i el potencial evolutiu, fan les dues espècies mereixedores de conservació.


Jin-Mei Zhang, Jordi López-Pujol, Xun Gong, Hua-Feng Wang, Roser Vilatersana & Shi-Liang Zhou (2018). Population genetic dynamics of Himalayan-Hengduan tree peonies, Paeonia subsect. Delavayanae. Molecular Phylogenetics and Evolution 125: Pages 62-77


Més informació

• Accés al resum i a l'article