|
Projecte de restauració de l'abocador de Garraf |
 |
|
dilluns, 16 d'abril de 2018 08:59 |
|
E. Badia i J.M. Tost durant la presentació del projecte (Foto: AMB)
S'acaba de presentar el nou projecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de restauració de la Vall de Joan, indret del Massís de Garraf que ha acollit les escombraries de la ciutat de Barcelona des de fa dècades.
Els treballs de restauració, que van iniciar-se el 2001 - en els 20.000 m2 que corresponen a Gavà - van quedar aturats el 2010 per falta d'aportació de fons. La zona que resta per restaurar ocupa unes 40 Ha, totes dins del terme municipal de Begues. Amb l'aprovació per part de l'AMB del nou projecte bàsic es millora la proposta paisatgística anterior, així com la naturalització de l'espai, a l'hora que suposa també una reducció dels costos d'execució. El pressupost total és de 27,7 M€.
Es tracta d'una obra d'envergadura, on s'hauria de poder assajar una restauració ecològica a gran escala, incloent-hi la gestió de la flora. El text de la notícia de l'AMB destaca que "la forma plana del relleu a la part superior permetrà el pas de fauna i la naturalització de l'indret, implicarà la integració d'espècies d'alt valor ecològic i un increment de la biodiversitat. Aquest procés farà d'aquest antic abocador un espai singular, un altiplà de prats dins l'accidentada topografia del massís del Garraf, com a testimoni geogràfic del servei que va prestar a l'àrea metropolitana de Barcelona".
Aquesta notícia, però, no deixa de ser força redundant amb la difosa el passat 19 de novembre.
Més informació:
Notícia AMB 12/4/18 - Web AMB
Notícia 19/11/17 - El Punt/Avui |
|
Darrera actualització de dilluns, 16 d'abril de 2018 09:11 |
|
|
Destrucció irreversible de la roureda de roure pènol de can Verdalet |
|
|
dilluns, 9 d'abril de 2018 14:33 |
|
Estat de la localitat abans i després de la tala (Foto: IRBio)
Segons que comunica l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), s’ha dut a terme a la roureda de roure pènol (Quercus robur) de can Verdalet (Terme municipal de Tordera) una destrucció irreparable. L’alteració ambiental que suposa una tala molt intensa, sumada a l’entrada amb maquinària pesant sobre sòls xops i l’alteració dels freàtics feta amb la creació de drenatges "posa en perill un elevat nombre d’espècies que desapareixen al perdre el seu hàbitat". El valor patrimonial com a bosc singular extremadament rar al sud d’Europa i a la península ibèrica era ben conegut per les administracions responsables de la gestió del territori. No sembla que la pertinença a un hàbitat d'interès comunitari situat dins d'un espai de la Xarxa Natura 2000 (Riu i Estanys de Tordera) i dins també del Pla d'Espais d'Interès Natural (Roureda de Tordera) hagi servit per garantir-ne la preservació.
Més informació
|
|
Darrera actualització de dilluns, 9 d'abril de 2018 14:49 |
|
Mutualismes amb lepidòpters menys específics? |
|
|
dissabte, 7 d'abril de 2018 12:09 |
|
 Foto: Albert Masó / UB
La creença que existeix una correspondència estrictíssima entre espècies d'insectes pol·linitzadors i les espècies de plantes a les quals presten serveis, si bé és certa en casos ben coneguts (i espectaculars), no és pas la norma general sempre i en tots els casos. Així es desprèn de la tesi doctoral d'Albert Masó (Ecología y evolución de los Papiionoidea del Paleártico Occidental) que s'ha presentat recentment a la Universitat de Barcelona.
El treball, amb una part de camp que ha dreçat inventaris de papallones i de plantes i una elaborada anàlisi posterior, ha servit per descartar que aquests lepidòpters mostrin una dependència determinista de la vegetació i, a més, que la composició específica de la vegetació tingui un caràcter predictiu respecte a la de la comunitat de papallones. Els resultats són rellevants per comprendre la comunitat mutualista en sentit més ampli que no pas ara i repensar algunes estratègies de conservació.
La hipòtesi que explicaria aquesta menor correspondència és que les plantes que estableixen un vincle funcional específic amb els lepidòpters, bàsicament les que serveixen d'aliment a las orugues monòfagues són molt poques.
Més informació
|
|
Darrera actualització de dissabte, 7 d'abril de 2018 12:28 |
|
Continua la pèrdua de biodiversitat, segons l'IPBES |
|
|
dilluns, 26 de març de 2018 09:50 |
|
Segons comunicat de premsa que acaba d'emetre's, l'IPBES (Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services) de Nacions Unides reconeix que la pèrdua de biodiversitat continua sense aturar-se, després d'avaluar les dades de diverses regions, incloent-hi Europa.
Més informació
|
|
Darrera actualització de dilluns, 26 de març de 2018 09:55 |
|
El 40 % del Delta de l'Ebre pot desaparèixer el 2100 |
|
|
dimecres, 14 de març de 2018 23:12 |
|
Imatge de satèl·lit presa el 31/1/2018 (Foto NASA)
Segons un article de la NASA publicat ahir, la regressió del Delta de l'Ebre a causa de la retenció de sediments pels pantans (fins a 187 preses a data d'avui), l'increment del nivell de mar, la subsidència terrestre i l'onatge, en relació directa amb el canvi global, pot atènyer una reducció del 40% de la superfície actual del delta abans de l'any 2100.
L'article es fa ressò d'un estudi de més abast en què s'han emprat tècniques modernes, aixi com imatges preses per l'agència nordamericana. Algunes espècies de flora del Delta de l'Ebre ja fa temps que figuren en diversos dictàmens de perill per desaparició física dels seus hàbitats, principalment de localitats de cotes baixes (1-2 m s.m.)
Més informació
|
|
Darrera actualització de dimecres, 14 de març de 2018 23:42 |
|
|
|
|
<< Inicia < Anterior 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Següent > Final >>
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
format RSS 2.0 
