Canvi cap a l'autogàmia al corniol dels Ports Imprimeix
divendres, 3 de juny de 2011 09:56
AddThis Social Bookmark Button

La prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution acaba de publicar en línia (31 de maig de 2011) l'article de M.C. Martinell, A. Rovira, C. Blanché i M. Bosch, membres del BioC "Shift towards autogamy in the extremely narrow endemic Aquilegia paui and comparison with its widespread close relative A. vulgaris" en què es donen a conèixer els resultats sobre la recerca en sistemes reproductius i pol·linització del corniol dels Ports, amb una nova estratègia d'autogàmia, inesperada en una planta amb morfologia floral tan (aparentment) especialitzada en la pol·linització per insectes: no hi rep ni un sol visitant floral.

Corniol dels Ports (Aquilegia paui). Foto: M.C. Martinell

Aquests resultats són congruents amb els baixos nivells de diversitat genètica detectats i hom assumeix que l'autogàmia es converteix, així, en un mecanisme d'aïllament respecte al corniol comú (Aquilegia vulgaris) que viu a poca distància, al mateix Massís del Port i aporta informacions rellevants per a la gestió d'aquest endemisme del sud de Catalunya, totes les poblacions del qual són preservades al Parc Natural del Port i legalment protegides per decret 172/2008. L'estudi s'ha dut a terme amb el suport del projecte de recerca CGL2007-60475 del MEC i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

A continuació s'ofereix el resum i l'enllaç a l'article:

RESUM

Martinell, M.C., A. Rovira, C. Blanché & M. Bosch (2011). Shift towards autogamy in the extremely narrow endemic Aquilegia paui and comparison with its widespread close relative A. vulgaris (Ranunculaceae). Plant Systematics and Evolution. DOI: 10.1007/s00606-011-0463-x. Enllaç

Aquilegia paui is an extremely narrowly endemic species from the northeastern Iberian Peninsula. It is restricted to a few populations with a reduced number of individuals living in summit rock cliffs. It is studied and compared to the widespread Aquilegia vulgaris to assess differences in their breeding system and pollination ecology, expected by their differences in flower morphology and by their habitat divergence. Pollinator exclusion experiments showed the capacity of A. paui to reach a full seed set in the absence of pollinators, whereas A. vulgaris notably reduced its reproductive success under these conditions. At the same time, no insect visits were detected in A. paui, whereas A. vulgaris was frequently visited, mainly by bumblebees and flies. Thus, an evolutionary shift toward autogamy in A. paui is discussed in relation to enhanced reproductive assurance. Additionally, we address reproductive isolation mechanisms that nowadays keep A. paui and A. vulgaris separated in spite of their ability to intercross and the existence of contact areas.

 

Més informació

Darrera actualització de divendres, 3 de juny de 2011 10:38