Entre els problemes mediambientals als quals ens enfrontem actualment, la contaminació lluminosa passa molts cops desapercebuda. Tanmateix, sols amb fer una ullada als mapes de la península Ibèrica  o del món  ens podem fer una idea de l’abast d’aquest fenomen, no exclusiu dels països més desenvolupats (és flagrant el cas de l'Índia). Podria pensar-se que està lligat exclusivament a les zones urbanes i industrials, però tal i com es pot observar als mapes, fins i tot a zones relativament allunyades dels nuclis urbanitzats, els nivells de lluminositat nocturna són més alts del que correspondria.

 

El primer col·lectiu en denunciar i treballar per la disminució d’aquest tipus de contaminació mediambiental és el format per aficionats i professionals de l’astronomia, que veuen com es dificulta l'observació del cel degut a l’excés de lluminositat, no tan sols als nuclis urbans sinó també a llocs allunyats. Un exemple d’això es pot trobar en aquest mapa , on es representa el nombre d’estels visibles des de terra a Europa. Nombroses associacions (com la catalana Cel Fosc ,  o les internacionals Start Light i Dark Sky ) i les comunitats científiques defensen l'obscuritat del cel nocturn com a dret científic, cultural i mediambiental de la humanitat, amb especial èmfasi aquest 2009, any internacional de l’astronomia. L’excés de llum ambiental a la nit pot tenir, però, d’altres conseqüències més enllà dels problemes de visibilitat dels estels, que han de ser considerades en parlar de conservació de la natura.

 

D’altra banda, l’excés de llum a la nit pot tenir conseqüències molt diverses sobre els animals, les plantes i els ecosistemes. En primer lloc, són molts els animals nocturns que modifiquen el seu comportament segons les fases lunars, en funció de les seves possibilitats de veure (i per tant, de trobar aliment) i de ser vistos (i per tant, de ser preses). En conseqüència, la il·luminació artificial pot modificar substancialment aquests comportaments, com s’ha observat en diversos estudis amb ocells, amfibis, rèptils i mamífers. En segon lloc, els animals poden experimentar reaccions de repulsió o atracció vers la llum. Certs ocells, per exemple, poden ser atrets cap a zones il·luminades i quedar “atrapats” en no allunyar-se de nou cap a zones fosques o en quedar cegats per l’excés de llum. Nombroses arnes i d’altres insectes nocturns es veuen atrets cap a fonts de llum, on resulten més visibles per als depredadors i poden morir cremats. També s’ha observat com els patrons migratoris estacionals o diaris poden alterar-se, com passa amb certs ocells que eviten les zones il·luminades en les seves rutes, o amb la modificació dels moviments diaris de pujada i baixada del plàncton marí. La desorientació pot, en alguns casos, suposar fins i tot problemes reproductius; s’ha vist com les tortugues marines, que reconeixen visualment els llocs a la costa per desovar, es poden perdre per causa de la llum. Per últim, no només els animals nocturns veuen alterada la seva activitat, també els diürns es poden veuen afectats al perllongar la seva activitat durant la nit.

 

En contrast amb la diversitat d’estudis sobre animals, s’han dedicat pocs esforços a estudiar l’efecte de l’increment de llum ambiental sobre les plantes. No obstant, se sap que els cicles de llum/obscuritat tenen un paper important en la regulació del creixement i la floració dels vegetals, i per tant, és possible que l’alteració d’aquests ritmes pugui suposar anormalitats en el seu cicle vital. Tot i això, possiblement les plantes potencialment més sensibles a la contaminació lluminosa siguin aquelles pol·linitzades per insectes nocturns, degut als canvis de comportament d’aquests últims.

 

Més enllà de les conseqüències sobre les diferents espècies individualment, el més preocupant és l’efecte que la il·luminació artificial pot tenir a nivell d’ecosistema. Les interaccions biològiques, incloent els processos de depredació, herbivoria, pol·linització, etc. es poden veure afectats, amenaçant, per tant,  moltes espècies simultàniament.

 

Un últim aspecte a considerar sobre la contaminació lluminosa és el seu possible efecte sobre les persones. En un estudi de l’any 2001, Cinzano et al. calculen que el 76% de la població espanyola viu en àrees on la il·luminació a la nit és més gran que la d’una nit de lluna plena, i diversos treballs relacionen l’excés de llum amb trastorns fisiològics, com per exemple alteracions de la son.

Nombroses angiospermes presenten pol·linització nocturna, principalment per arnes i ratpenats, encara que també per d’altres animals. La contaminació lluminosa pot tenir conseqüències greus en aquestes plantes, comprometent la seva reproducció sexual. Actualment, el BioC està treballant amb Silene sennenii, de pol·linització nocturna, dins del projecte “Biología de la conservación de especies vegetales amenazadas de área extremadamente reducida” (vegeu reportatge a TV3 ). Aquesta espècie és endèmica de Catalunya, i presenta només cinc poblacions conegudes, als voltants de Figueres. Les poblacions d’aquesta espècie es troben en alguns dels pocs romanents de prats naturals immersos en un complicat mosaic d’àrees industrials, urbanes i agrícoles. Això fa que algunes de les poblacions, totalment o en part, es trobin sota l’efecte directe o indirecte de la il·luminació urbana i industrial. Tot i que les conseqüències concretes sobre la reproducció de la planta encara no s’han pogut quantificar totalment, i que els efectes de la llum es combinen amb d’altres factors (petita mida poblacional, freqüentació, etc.), la il·luminació artificial ha de ser un factor a tenir en compte per a la conservació d’aquesta espècie.

 

Actualment existeixen poques normatives que s'adrecin específicament al problema de la contaminació lluminosa. A la Unió Europea, tot i les repetides preguntes sobre el tema plantejades pels europarlamentaris, no existeix cap directiva que adreci directament aquesta problemàtica, i de fet, aquest aspecte ni tan sols és inclòs al llistat de temes que es troba a la pàgina web de Medi Ambient de la Comissió Europea ). A nivell estatal, tot i que hi ha algun estudi, tampoc no hi ha cap tipus de legislació amb propòsits correctius o preventius. Tan sols a nivell autonòmic existeixen algunes lleis al respecte, com per exemple a les Illes Balears i a Cantàbria. A Catalunya, ja des de l’any 2001 existeix una disposició que divideix el territori en zones amb diferents nivells de protecció vers la contaminació lluminosa, i es regula l’enlluernat interior i exterior públic i privat en conseqüència, i l’any 2005 es va aprovar el corresponent reglament de desenvolupament, tot fent uns certs esforços en la seva difusió (vegeu Web del DMAH ). En general, aquestes normatives semblen incompletes, ja que estan principalment dirigides a la reducció de la despesa energètica i a l’augment de la qualitat del cel nocturn, però no tenen gaire en compte els aspectes relacionats amb la flora i la fauna.

      Navarra, K.J. & Nelson, R. J. (2007). The dark side of light at night: physiological, epidemiological, and ecological consequences. J. Pineal Res. 43:215–224

      Longcore, T. & Rich, C. (2004). Ecological light pollution. Front. Ecol. Environ. 2(4): 191–198

      Rich, C. & Longcore, T., eds. (2006). Ecological consequences of artificial night lighting. Island Press, Washington.

      Cinzano P., Falchi F. & Elvidge C. (2001). The first world atlas of the artificial night sky brightness. Mon. Not. R. Astron. Soc., 328:689–707.