Conservació concertada de flora i de monuments

Segons l’associació ARBA, les obres de recuperació del fossat del castell d’Arévalo (Àvila) han provocat la destrucció de la població més nombrosa de Hohenackeria polyodon Coss. & Durieu (Umbelliferae) de l’estat espanyol. Hi hauria alguna manera d’incloure, de manera concertada, objectius de conservació de flora a les diverses iniciatives de conservació i de restauració de monuments històrics?

H. polyodon és una espècie acaule, qualificada com a VU (Vulnerable) al Libro Rojo de Flora Vascular amenaçada d'Espanya, que és endèmica del Nord d’Àfrica i del centre de la península Ibèrica i que, arran dels treballs d’AFA, va ser detectada per l’equip de E. Rico (Universidad de Salamanca) només en 2 dels 17 quadrats UTM de 1 x 1 que van ser visitats (veure fitxa del Libro Rojo). Tot i que es tracta d’una espècie catalogada en normatives legals (Catálogo de Especies Protegidas de Madrid en la categoria “en peligro de extinción” i al Catálogo de Flora Protegida de Castilla y León (com a “vulnerable”), això no ha estat obstacle perquè unes obres de recuperació del castell, realitzades per la mateixa administració (Ministeri d’Agricultura) i, fins i tot la mateixa empresa que ha gestionat l’obra del Llibre Vermell espanyol (TRAGSA), hagin provocat la destrucció de la població de H. polyodon d’Arévalo (en tractar-se d’una espècie anual, caldrà comprovar l’any vinent que realment no hi ha granes del banc del sòl disponibles per permetre l’emergència d’una part de la població).

Aquest tipus d’actuacions no són pas aïllades, sinó que, fins i tot amb la millor de les intencions, la incomunicació entre departaments de l’administració i la manca de plans detallats de conservació per les espècies de flora, fa possible que la conservació de monuments històrics pugui arribar a esdevenir un enemic de la conservació de la biodiversitat. Un altre cas que pot arribar a situacions similars el tenim a Catalunya mateix, si no hi ha accions preventives decidides sobre la població de l'endèmica Silene sennenii a les rodalies del castell de Sant Ferran, a Figueres (Alt Empordà), arran de les complexes obres d’infrastructures previstes (ampliació de l’autopista, TGV i d’altres) en breu.

Silene sennenii, al Castell de Sant Ferran. Agost de 2005. Foto: J. López-Pujol

I, en canvi, em sembla que, ben al contrari, cal considerar les actuacions de consolidació, millora i protecció del patrimoni històric i arqueològic com a oportunitats excepcionals d’introduir accions de conservació de flora de manera concertada, aprofitant iniciatives, inversions econòmiques i, en definitiva, les sensibilitats de conservació del patrimoni (tant el natural com l’històric). No seria possible conjuntar ambdós objectius?.

La conservació de poblacions de plantes a causa de la preservació de ruïnes històriques (i/o les zones adjacents) no és pas una cosa nova per a la ciència. Un dels casos més ben coneguts és la preservació de poblacions vegetals intactes durant dècades o centúries prop dels temples budistes i taoistes a la Xina (Liu et. al, 2002; López-Pujol et al., 2006), fins i tot més impulsada per les creences i tradicions locals que no pas per la legislació mateixa.

Aquesta iniciativa concertada i sinèrgica és força evident en alguns exemples contemporanis, com ara el cas de dos tàxons de Petrocoptis (P. grandiflora i P. viscosa), que tenen poblacions simpàtriques als murs del castell templer de Cornatel (El Bierzo, León) i que disposen d’un ambiciós pla de conservació emprès per les autoritats locals (Anònim, 2005). La Microreserva de Flora de la Serra del Castell de Xàtiva (DOGV, 1999) es troba físicament damunt les muralles del castell de Xàtiva, on conviuen, per exemple, Sarcocapnos saetabensis i el mateix cartell senyalitzador de la microrreserva, de manera que la preservació del castell (monument nacional) i la de les plantes que hi viuen, es veuen reforçades mútuament (la microreserva de Xàtiva –vegeu-ne la fitxa) inclou també poblacions de Silene diclinis i de Saxifraga corsica subsp. cossoniana). Com a darrer exemple, podríem citar la gestió integrada dels recursos culturals i naturals de Fort Bragg (Carolina del Nord, Estats Units), que assegura la conservació de diversos jaciments històrics associada a la de diverses poblacions de tres espècies amenaçades a escala federal (Lysimachia asperulaefolia, Rhus michauxii i Schwalbea americana), en una àrea de propietat militar (Sorrie et al., 1997; Griffin et al., 2001), exactament com a la fortalesa de Sant Ferran, a Figueres, per a la qual el nostre equip ja havia presentat la proposta d’incloure objectius de conservació de la biodiversitat en les tasques de preservació del castell (López-Pujol et al., 2007), identificant la significativa fracció de diversitat genètica de Silene senneni que romandria protegida als glacis de la fortalesa.

I aquesta és també la línia de treball definida internacionalment per a la Iniciativa Delos (UICN, vegeu la Declaració de Montserrat, de novembre de 2006) per a la promoció d’accions de conservació de la biodiversitat vinculades a llocs sagrats de diverses cultures. No és cap disbarat, doncs, em sembla, promoure actuacions de conservació concertada entre natura i patrimoni històric, incloent plans de protecció per a les espècies del perímetre de l'actuació cultural que evitin situacions com la que s’ha produït a Arévalo. Ah!, i encara té remei: si la transformació de l’hàbitat no ha estat total, essent una espècie anual hom pot esperar una certa recuperació que, a més, es pot complementar amb actuacions de reforçament poblacional (fets els corresponents estudis de risc de outbreeding depression, dinàmica poblacional a les localitats veïnes, etc.) i acabar la intervenció patrimonial amb un resultat finalment satisfactori també per a la diversitat biològica. Només que les administracions tinguessin un SIG amb la localització de les poblacions de flora que han de protegir...

Anònim (2005) . Naturaleza y patrimonio histórico. Patrimonio Histórico de Castilla- León 23:14

DOGV (1999). Ordre 1999/X4785, de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient, per la que es declaren 33 microrreserves vegetals a la província d’Alacant i 29 microrreserves vegetals a la província de València. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (28 de maig de 1999): 3505.

Griffin, M., Boyko, W., Boyko, B., Culpepper, S., Heath. C.L., Hebert, J., Irwin, J. & Lione, B. (2001)- Integrated cultural resources management plan (ICRMP) for Ft. Bragg, Camp Mackall, and Simmonds Army Airfield. Final Draft.

Liu H., Xu Z., Xu Y. & Wang, J. (2002). Practice of conserving plant diversity through traditional beliefs: a case study in Xishu-angbanna, southwest China. Biodiversity and Conservation 11:705–713

López-Pujol, J., Zhang, F-M., Ge, S. (2006) Plant biodiversity in China: richly varied, endangered and in need of conservation. Biodiversity and Conservation 15(12):3983-4026. [Accés al resum]

López-Pujol, J., Font, J., Simon, J. & Blanché, C. (2007) Can the preservation of historical relicts permit the conservation of endangered plant species? The case of Silene sennenii (Caryophyllaceae) Conservation genetics 8 (4) 903-912. [Accés al resum]

Sorrie, B.A., Van Eerden, B., Russo, M.J. (1997) Noteworthy plantsfrom Fort Bragg and Camp MacKall, North Carolina.Castanea 62:239–259

Cerca de Jaca, en las paredes del monasterio de San Juan de la Peña vive un endemismo, Petrocoptis hispanica, que se vio amenazado con motivo de unas obras de restauración que se hicieron hace bastantes años. Entonces, la intervención del instituto Pirenaico de Ecología con el Dr. Montserrat a la cabeza permitieron conservar buena parte de la población, aunque si visitas el monasterio todavía puede verse la parte de la fachada que fue limpiada.

En el mismo espacio existe otro cenobio, el monasterio nuevo de San Juan de la Peña, un poco más arriba que el anterior, donde existía una de las tres poblaciones conocidas en España de la crucífera Fibigia clypeata, planta de distribución mediterráneo oriental, que al parecer pudieron traer los monjes. La cuestión es que en los últimos años se ha acometido la reforma de este monasterio para convertirlo en un hotel de lujo. Pues bien, a pesar de que la población estaba perfectamente delimitada, la administración autonómica que promueve la obra y la empresa constructora avisadas, el forestal de la zona controlando, pues aprovechando las vacaciones del forestal se cargaron el muro donde estaba. Ahora están intentando hacer una rocalla y una reintroducción de la planta con semillas que hay en el IPE. También se han cargado la población de Gleochoma hederacea.