Segons una "càpsula d'informació" [sic] difosa ahir pel web de la Generalitat de Catalunya, un estudi en el que s’analitzaven 16 espais naturals, va revelar que aquests generen 192 milions d’euros anuals, en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

Els dos espais amb millor finançament, segons l'estudi són els dos parcs "que compten amb la intervenció activa" de la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l’ocupació, el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles).

La notícia cita com a font un estudi de l'any 2013 de l’Institut Cerdà, fet amb el finançament de l’obra social de La Caixa. De moment, no coneixem un estudi anàleg sobre el rendiment i l'efectivitat de les mesures de conservació en el global del sistema d'ENP, a part de l'avaluació de Mallarach et al. (2008), publicada a Treballs de la ICHN.

Més informació

• Notícia 12/12/2017 - Web de la Generalitat de Catalunya

Segons que informa el canal 3/24, l'heterogeneïtat i la presència de males herbes té un impacte positiu en la biodiversitat, perquè afavoreix la presència d'insectes pol·linitzadors i d'ocells. És la conclusió principal d'un estudi de la Universitat de Lleida, publicat a la revista "Agriculture, Ecosystems & Environment".

Investigadors del grup de recerca de Malherbologia i Ecologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL han analitzat el percentatge de vegetació natural i l'estructura de les parcel·les a diversos llocs. Han treballat des de zones amb més vegetació natural, amb camps petits i formes irregulars (al Pallars Jussà) fins a paisatges dominats per grans camps amb marges lineals on la vegetació natural és escassa (a la Segarra i la Noguera).

Els investigadors han pogut observar que als camps de cereal de secà més heterogenis i amb més percentatge de determinades espècies de males herbes hi ha més insectes pol·linitzadors i ocells, i això afavoreix la biodiversitat, com explica Xavier Solé-Senan, l'investigador principal.

Més informació

• Notícia 11/12/2017 - Canal 3/24 (TV3)

Segons que informa del Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB) de Nacions Unides, el Protocol complementari sobre responsabilitat i compensació de Nagoya-Kuala Lumpur entrarà en vigor el 5 de març 2018, després de l'aprovació provisional (en terminologia de l'ONU "dipòsit de l'instrument de acceptació" per part de Japó) el proppassat 5/12/2017.

Adoptat com a "acord complementari al Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat", aquest protocol suplementari pretén contribuir a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat aportant normes i procediments internacionals en matèria de responsabilitat i reparacions relacionades amb els organismes modificats. La resposta requereix que s'han de prendre mesures en cas de dany derivat d'organismes vius modificats , o de "probabilitat suficient" que hi haurà danys si no es prenen mesures de resposta oportunes. Així mateix el Protocol complementari també inclou provisions en relació a la responsabilitat civil. L'estat espanyol figura entre els signants del protocol.

Més informació

• Nota de premsa 6/12/2017 - Web del CBD

Foto UB

Tal com informa avui el Web de la UB, l’augment de la temperatura oceànica indueix la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani —un important avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid—, segons revela un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin per un equip en el qual participen els experts Javier Romero, Marta Pérez i Yaiza Ontoria, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Segons la notícia, alguns estudis perfilaven un escenari de declivi futur per a l’espècie Posidonia oceanica a les costes peninsulars per l’efecte de l’augment de la temperatura del mar. La nova recerca  —la primera evidència experimental sobre un fenomen inusual— descriu un recurs desconegut de la posidònia que li permetria d’adaptar-se de manera més versàtil als canvis de l’entorn i augmentar, així, les seves possibilitats de sobreviure a l’escalfament de l’aigua produït pel canvi climàtic. En el treball també participen equips de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Estació Zoològica Anton Dohrn (SZN, Nàpols, Itàlia).

Més informació

• Notícia 5/12/2017 - Web UB