Segons que recorda l'Institut d'Estudis Catalans en un comunicat, és a punt d'acabar el termini de presentació de treballs candidats al Premi Pius Font i Quer de Botànica.

Per primera vegada, els treballs es presentaran exclusivament per via telemàtica i el termini finalitza a les 13 hores del dia 30 de novembre de 2016.

El premi Pius Font i Quer és ofert a la millor tesi doctoral o al millor treball d’investigació sobre botànica de les terres catalanes. Poden aspirar a aquest premi obres inèdites i redactades en català, d'un mínim de cent pàgines de format ISO A4 a un espai i mig d’interlineat i és dotat amb 4.200 euros.

Més informació

• Convocatòria del Premi Pius Font i Quer 2017 - Web de l'IEC

Foto Web IRBio

Segons que informa el web de l'IRBio, s'ha posat en marxa el projecte FLORAPYR (acrònim resumit de Mantenir i desenvolupar les bases del coneixement sobre la Flora dels Pirineus, i indicadors de seguiment relacionats amb el canvi climàtic).

El projecte (2016-2019) és la continuació d'un primer projecte POCTEFA, ambdós dirigits a la capitalització dels recursos de la biodiversitat vegetal (bases de dades, herbaris, bibliografia), i a noves investigacions sobre la conservació de plantes en ecosistemes canviants. Es porta a terme per set socis de tots dos costats dels Pirineus, sota la coordinació del Conservatoire Botanique Pyrénéen, i també s'associa amb una entitat d'Andorra (IEA) i amb CTP-OPCC.

A la Universitat de Barcelona, el duen a terme el Dr. Josep M. Ninot i altres botànics de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA).

Més informació

• Notícia 16/10/2016 - Web de l'IRBio

El butlletí Notícies 128 de la ICHN informa avui de la imminent aparició de l'obra Flora vascular del delta del Llobregat. Aquest volum (núm. 18 de la col·lecció Treballs de la ICHN) suposa el final d’un llarg camí d’estudi i investigació botànica d’una de les zones  humides més importants de Catalunya. Els autors d’aquesta obra ―Valentín González, Rafael del Hoyo, Josep Maria Seguí i Andrés Valverde― han realitzat un treball detallat on la constància, la dedicació, els coneixements biològics i l’entusiasme naturalístic han estat claus per portar a bon terme una obra de gran magnitud, que s'ha desenvolupat durant més de quinze anys.

Portada de l'obra (Foto CEC)

A més del catàleg (amb 1144 tàxons de flora vascular), en aquest treball es fa una avaluació de la flora d’interès per a la conservació i de les espècies legalment protegides o amenaçades que figuren en llistes vermelles d’àmbit global o regional. Entre d'altres, s'hi avaluen joies botàniques com la  trencadalla (Kosteletzkya pentacarpa), l’estaquis de mar (Stachys maritima), la perlina blanca (Otanthus maritimus), la marèsia (Maresia nana), el frarot (Orobanche foetida), l’espartina (Spartina versicolor) o la cirialera glauca (Arthrocnemum macrostachyum), autèntics mites de la flora amenaçada del Delta del Llobregat.

Enhorabona als autors!

Més informació

• Recensió de l'obra - Notícies 128/ICHN
• Anunci de publicació - Web CEC

Segons que informa la Generalitat de Catalunya, la col·laboració entre institucions valencianes i catalanes ha permès recuperar una població d’agret (Marsilea quadrifolia), una petita falguera aquàtica, a l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l’Ebre. A final de setembre s’ha fet la plantació d’alguns exemplars d’aquesta espècie, extingida en estat salvatge a Catalunya, produïts al País Valencià.

Moment de la plantació (Foto: GenCat)

L'espècie es troba inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) i té el rang de màxima amenaça –en perill d’extinció–.

Marsilea quadrifolia té un llarg historial de recuperació, a partir de materials vegetals del fons de llcunes, producció en vivers del País Valencià i intents de reintroducció poc exitosos, que resumeix la nota de premsa amb més detall. Aquest any, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Servei de Fauna i Flora (Generalitat de Catalunya) han programat recuperar aquesta població d’agret, en el marc de l'Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre de Catalunya. Aquesta recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València i del Centre de Conservació d’Espècies d’Aigua Dolça, centres que conservaven material genètic d’origen deltaic. Durant aquesta primavera tots dos centres han produït plantes d’agret i han quedat a punt per al trasplantament a les noves parcel·les de l’Ecomuseu de Deltebre.

Més informació

Notícia 20/9/2016 - Generalitat de Catalunya