El proper dissabte 21 de febrer de 2015 se celebrarà a Olot el IX Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural.

Aquest any se celebra el desè aniversari de la creació de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN i coincidint amb aquesta efemèride, al llarg de l’any s'han preparat diverses activitats per recordar la feina feta durant aquesta dècada. En el primer seminari organitzat l’any 2005, es van presentar quatre ponències, una de geologia, una de botànica, una de fauna invertebrada i una de fauna vertebrada, on es va fer una diagnosi de l’estat del coneixement en aquell moment. Aquest any 2015, els mateixos ponents de fa deu anys, ens posaran al dia de què s’ha fet i els buits que encara hi ha en el coneixement del patrimoni natural de la Garrotxa.

Imatge de 120º de la meitat oriental de l'illa atlàntica Salvatge Petita (Selvagems, Portugal). (Fotografia: Jordi López-Pujol).

Els primers exemplars de 2015 de la revista Conservation Biology inclouen sengles articles que són testimoni de l'empenta que va agafant, a escala mundial, la recerca en Biologia de la Conservació en illes, entre d'altres, sota l'impuls del grup GICN. Destaquem aquí dues aproximacions del grup de conservació d'illes de Califòrnia: un assaig de priorització d'illes, a escala mundial, a partir de bancs de dades voluminosos, sobre programes d'eradicació de vertebrats, i un altre, més polèmic, sobre si l'anàlisi de la diversitat d'aus i mamífers pot ser indicativa de la diversitat d'altres grups (flora inclosa: així, no caldria estudiar-la!), a l'hora de prioritzar les illes per a conservació i que acaben considerant una mida mínima d'illes a conservar de c. 10 km² (els illots de Ses Margalides, prop d'Eivissa que allotgen el microendemisme Euphorbia margalidiana o l'arxipèlag de les Salvatges, amb 6 endemismes amençats, restarien fora d'aquesta priorització?).

L'article de Dawson et al. presenta les anàlisis de priorització per a programes d'eradicació de vertebrats invasors (un dels problemes comuns a les illes), en més de 2.000 illes (pertanyents a 11 territoris d'ultramar del Regne Unit).  El de Aslan et al. presenta un test per a 1190 illes de 109 arxipèlags per si les dades sobre tàxons insulars ben coneguts (aus i mamífers) poden capturar també (per extrapolació) la diversitat de tàxons "més mal coneguts" (rèptils, amfibis, plantes vasculars, formigues, caragols, papallones i escarbats). A continuació us n'oferim els resums.

El butlletí Notícies de la ICHN, en el seu volum 117 que acaba de ser distribuït, inclou una carta de resposta de diversos socis (F. Giró, J. Hidalgo, J.M. Mallarach i Josep Vila) a un article anterior de membres del CREAF sobre les polítiques de conservació de boscos a Catalunya  i, específicament, dels boscos madurs i la seva gestió. Podeu seguir el debat a través d'aquest enllaç.

El volum de Notícies de la ICHN inclou igualment la previsió d'actes, el recull legislatiu i la crònica de sessions realitzades, entre les quals figuren les d'Europarc ("Espais Naturals protegits en el segle XXI. Per què?") i la sessió d'homenatge de P. Font i Quer del passat mes de desembre.

Més informació

• Notícies de la ICHN, 117 - Web de la ICHN

Segons que informa la BBC, la UE ha conferit més poders als governs dels estats membres per decidir on s'instal·len conreus de plantes modificades genèticament (OMG). El Parlament Europeu ha aprovat una nova llei que dóna més flexibilitat als estats per una àmplia majoria, tot i que manté un cert paper de la comunitat científica en la presa de decisions d'autorització.

L'únic conreu d'OMG que es produeix ara comercialment a Europa és un tipus de moresc  (MON 810).

Més informació

Notícia 13/1/2015 - BBC