D'altra banda, a la localitat on l'espècie és present prop de l'Escala (Alt Empordà), els amuntegaments de sorra i runa de procedència desconeguda, tot i que semblen provenir d'actuacions d'acondicionament de l'entorn, han colgat pràcticament en la seva totalitat el nucli poblacional existent (Figura 2).

Novament, podem constatar que la simple presència d'un tàxon als llistats legals no es cap garantia de conservació efectiva si no va acompanyada d'altres mesures de protecció activa, més encara, si el seu hàbitat és sotmès a una pressió tan forta com la que pesa sobre els sistemes litorals de zones turístiques. Segons el Decret 172/2008, les espècies, que com Stachys maritima, fan part de l'Annex 1 (art. 5) han de disposar d'un pla de recuperació.

Figura 2.- Monticles de runa i sorra abocats sobre la població de Stachys maritima de St. Martí d'Empúries (L'Escala)