Ha mort André Baudière |
diumenge, 18 de juliol de 2010 19:06 | |||
El professor Baudière ha estat reconegut pels estudis sobre el límit superior del bosc (per exemple, La Limite superieure de la foret et sa valeur de seuil : colloque de Perpinyà, 16 d'abril de 1981 / col·loqui organitzar per Gerard Soutade, André Baudiere i Joan Becat i publicat pel Centre de Perpinyà) i, en general pels estudis de la vegetació de muntanya pirinenca, (per exemple [Baudiere, A. (1974), Contribution à l'etude structurale des forets des Pyrenees orientales: hetraies et chenaies acidiphiles. Colloques phytosociologiques 3: 17-44] o l'estudi sobre les comunitats de Xatardia scabra [A. Baudière et J. Serve, 1975, Anales Inst. Bot Cavanilles 32 (2): 537-556]). Com a coneixedor de la flora nord-catalana, comptem amb diverses contribucions seves o amb col·laboració amb d'altres autors, com ara amb A-M- Cauwet [Cauwet-Marc, A.M. & A. Baudière (1988), Apports récents à la connaissance de la flore et de la végetation de la partie orientale des Pyrénées, Homenaje a P. Montserrat: 483-490], amb l'estudi crític de botànics precedents -com ara l'obra de Companyó- i amb una activa participació en l'organització d'excursions i activitats de camp de societats naturalistes i científiques franceses i d'àmbit pirinenc (a Andorra, al Puigmal, etc.)
La seva especialitat en vegetació d'alta muntanya i glaciarisme el portà a estudiar també les formacions vegetals d'altres massissos, com ara de Sierra Nevada, que després tingueren influència en cercles d'estudiosos de la Geologia [cf. Soutade, G. et Baudière, A. (1970). Végétation et modelés des hauts versants septentrionaux de la Sierra Nevada (Andalousie). Annales de Geographie 436: 709-736] Finalment, cal destacar el seu compromís amb la conservació de la natura, bé a través de l'estudi dels canvis observats en la vegetació [per exemple, Baudière A. & T. Gauquelin. (2005) Evolution actuelle de la végétation des milieux supraforestiers oriento-pyrénéens. Actes du VII colloque de botanique pyrénéo-cantabrique, Bagnères de Bigorre, Juillet 2004. Bull. Soc Hist. Nat. Toulouse 141-2 : 5-14], bé a través d'un especial interès en la divulgació i la publicació de textos amb els resultats de la seva recerca a la muntanya pirinenca. Podem citar com a exemple el prefaci del llibre, i l'edició, de Baudiere, A., Senegas, J. and Mahoux, B. (eds) (1988), A la decouverte de la flore du Haut-Languedoc montagnard, Parc Naturel Regional de Haut-Languedoc, Saint-Pons, editada pel Parc Natural de l'Alt Llenguadoc.
Ell seu compromís cívic el dugué a la participació en diverses societats científiques i darrerament, en els òrgans de gestió del Parc Natural dels Pirineus i en el seu Comitè Científic. Les exèquies tindran lloc demà dilluns dia 19 a l'església de L'Union (Alta Garona). Més informació
|