Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Ha mort André Baudière
diumenge, 18 de juliol de 2010 19:06
AddThis Social Bookmark Button
El professor Baudière ha estat reconegut pels estudis sobre el límit superior del bosc (per exemple, La Limite superieure de la foret et sa valeur de seuil : colloque de Perpinyà, 16 d'abril de 1981 / col·loqui organitzar per Gerard Soutade, André Baudiere i Joan Becat i publicat pel Centre de Perpinyà) i, en general pels estudis de la vegetació de muntanya pirinenca, (per exemple [Baudiere, A. (1974), Contribution à l'etude structurale des forets des Pyrenees orientales: hetraies et chenaies acidiphiles. Colloques phytosociologiques 3: 17-44] o l'estudi sobre les comunitats de Xatardia scabra [A. Baudière et J. Serve, 1975, Anales Inst. Bot Cavanilles 32 (2): 537-556]). Com a coneixedor de la flora nord-catalana, comptem amb diverses contribucions seves o amb col·laboració amb d'altres autors, com ara amb A-M- Cauwet [Cauwet-Marc, A.M. & A. Baudière (1988), Apports récents à la connaissance de la flore et de la végetation de la partie orientale des Pyrénées, Homenaje a P. Montserrat: 483-490], amb l'estudi crític de botànics precedents -com ara l'obra de Companyó-  i amb una activa participació en l'organització d'excursions i activitats de camp de societats naturalistes i científiques franceses i d'àmbit pirinenc (a Andorra, al Puigmal, etc.)

La seva especialitat en vegetació d'alta muntanya i glaciarisme el portà a estudiar també les formacions vegetals d'altres massissos, com ara de Sierra Nevada, que després tingueren influència en cercles d'estudiosos de la Geologia [cf. Soutade, G. et Baudière, A. (1970). Végétation et modelés des hauts versants septentrionaux de la Sierra Nevada (Andalousie). Annales de Geographie 436: 709-736]

Finalment, cal destacar el seu compromís amb la conservació de la natura, bé a través  de l'estudi dels canvis observats en la vegetació [per exemple, Baudière A. & T. Gauquelin. (2005) Evolution actuelle de la végétation des milieux supraforestiers oriento-pyrénéens. Actes du VII colloque de botanique pyrénéo-cantabrique, Bagnères de Bigorre, Juillet 2004. Bull. Soc Hist. Nat. Toulouse 141-2 : 5-14], bé a través d'un especial interès en la divulgació i la publicació de textos amb els resultats de la seva recerca a la muntanya pirinenca. Podem citar com a exemple el prefaci del llibre, i l'edició, de Baudiere, A., Senegas, J. and Mahoux, B. (eds) (1988), A la decouverte de la flore du Haut-Languedoc montagnard, Parc Naturel Regional de Haut-Languedoc, Saint-Pons, editada pel Parc Natural de l'Alt Llenguadoc.

 

Ell seu compromís cívic el dugué a la participació en diverses societats científiques i darrerament, en els òrgans de gestió del Parc Natural dels Pirineus i en el seu Comitè Científic.

Les exèquies tindran lloc demà dilluns dia 19 a l'església de L'Union (Alta Garona).

Més informació