El treball empra diverses aproximacions metodològiques i nivells d'estudi, tot i que és orientat principalment a escala molt fina, per a un híbrid amb progenitors morfològicament i filogenèticament força separats, amb l'objectiu d'establir-ne la història evolutiva i la possible projecció d'evolucio futura.

A través de l'estudi de seqüències de DNA de cinc regions, estudis citològics (cromosòmics i de mida del genoma), encreuaments experimentals i modelització de nínxols, l'autora conclou que, en realitat, es tracta de dos tàxons híbrids: N. x perezlarae s.s. (N. cavanillesii x N. miniatus) i N. x alentejanus (N. cavanillesii x N. serotinus) i que ambdós s'han format diverses vegades i independentment, és a dir, de manera politòpica, essent N. cavanillesii el progenitor maternal en la majoria de casos. L'origen de les poblacions híbrides "òrfenes" de N. x perezlarae alacantines, centenars de quilòmetres lluny de les poblacioins existents de N. cavanillesii són explicades a partir de la hipòtesi de l'existència antiga de N. cavanillesii al País Valencià, que hi hauria estat extirpat a través de processos demogràfics associats a la hibridació.

La citometria de flux mostra mida genòmica intermèdia entre els dos parentals i la variació d'aquest paràmetre permet ponderar la contribució relativa de cada parental a la combinació híbrida de cada població. La identificació de les barreres pre-zigòtiques que caldria vèncer per fer possible la hibridació rau en l'asincronia del moment de floració i, en especial, en la fidelitat dels pol·linitzadors, tot i la baixa especificitat. Els estudis de fitness duts a terme sobre els parentals i les F1 suggereixen l'existència de barreres post-zigòtiques que redueixen la fertilitat i condueixen a la disminució de les granes produïdes (seed set); tanmateix, la producció d'un nombre més elevat de fulles i de bulbils més grans i més nombrosos confereixen avantatges en la primera colonització per part dels híbrids que poden compensar la pèrdua de fertilitat.

Als capítols finals, la tesi explora la filogènia de Narcissus a escala de tot el gènere i dedica un apartat monogràfic a les conseqüències per a la conservació dels tàxons (són protegits per la legislació europea i portuguesa), en especial s'hi avalua el risc real d'hibridació, particularment a les poblacions  òrfenes de la Marina  (Dènia, Xàbia, Gata, Pedreguer)  on aquest risc hi és confirmat. En canvi, un dels parentals, N. cavanillesii, sembla veure's afavorit per la coexistència de poblacions simpàtriques, probablement per l'efecte de l'increment de visibilitat/atractivitat per als pol·linitzadors, amb la conseqüència d'un increment de l'èxit de la pol·linització.

Com en moltes de les tesis doctorals actuals, els capítols s'organitzen com a publicacions, algunes de les quals en premsa o en preparació. De les ja publicades, podem destacar l'apareguda a la prestigiosa revista Evolution:

• Marques, I.; Nieto Feliner, G.; Draper, D.; Martins-Loução, A.; Fuertes Aguilar, J. 2010. Unraveling cryptic reticulate relationships and the origin of orphan hybrid disjunct populations in Narcissus. Evolution 64: 2353–2368. Accés al pdf