Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Plantes invasores: noves visions PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 5 de març de 2011 18:35
AddThis Social Bookmark Button


Plantes invasores: noves visions

Cèsar Blanché

Les invasions per plantes al·lòctones són considerades, no sense detractors, com un dels factors d’amenaça importants per a la flora. Diversos articles recents aporten noves dades, també controvertides, que permeten matisar algunes “veritats” que semblaven ben establertes.


En primer lloc, el paper dels jardins botànics. Tothom reconeix que, a més de les funcions de manteniment de col·leccions, d’estudi taxonòmic o d’educació, en els darrers temps els jardins botànics han adquirit un paper de primer ordre en el compromís per la conservació de la biodiversitat vegetal, principalment en el camp de la conservació ex situ.

Foto de grup del segon congrés mundial de jardins botànics, celebrat al Jardí Botànic de Barcelona (Foto: J.M. Montserrat)

Potser per això sobta l’alerta que Hulme (2011) proclama en un recent article publicat a TREE, on discuteix el paper dels jardins botànics en la propagació de les invasions de plantes. A partir d’exemples documentats (d’Amèrica, Àsia i Àfrica i principalment d’illes), posa de manifest que els jardins botànics, sovint en punts calents (hotspots) de biodiversitat mundial, han estat implicats en el cultiu pioner i / o  la introducció de les pitjors espècies invasores a tot el món.

Així, per citar només dos dels casos reportats, Acacia mearnsii s’ha escampat per 2,5 milions d’hectàrees a partir de diversos jardins botànics de Sudàfrica o Eichhornia crassipes (el jacint d’aigua) ha envaït enormes extensions de l’illa de Java a partir del Jardí Botànic de Bogar. De fet, existeixen protocols de prevenció i de control de les plantacions als jardins botànics, però no s’ha oblidar el perill latent: el 96% de les 450 espècies invasores considerades més perilloses es conreen als jardins botànics (i no tots apliquen els mateixos criteris de rigor en aquest aspecte de bioseguretat). L’article acaba recomanant una xarxa global més forta dels jardins botànics per fer front a les invasions biològiques amb implicació en tasques de divulgació, d'intercanvi d'informació i de creació de capacitats per prevenir que els problemes del passat no ocorrin en el futur.

Ailanthus altissima, Opuntia ficus-indica i Pennisetum villosum s’escampen pels vessants de Collserola propers a la ciutat de Barcelona (Foto: C. Blanché)

Dos articles més obren un nou angle de visió sobre la problemàtica de les espècies invasores, en aquest cas destacant els efectes beneficiosos (!) d’unes plantes considerades devastadores i amenaçadores. Així, Schlaepfer i col·laboradors, a Conservation Biology (2011),  afirmen que les espècies al·lòctones poden també proporcionar beneficis per a la conservació que inclouen, per exemple, la provisió de recursos d’hàbitat i nutrients per a les espècies rares, servir com a substituts funcionals de tàxons extingits o fornir funcions desitjables de l'ecosistema. Els autors especulen que les espècies no natives podrien contribuir a assolir objectius de conservació en el futur,  ja que poden ser més efectives que les natives per a conservar i proporcionar serveis dels ecosistemes a les zones on el clima i l’ús del territori estan canviant ràpidament i, fins i tot, que poden convertir-se en nous tàxons i àdhuc en endèmiques. En tot cas,  la gestió d’espècies al·lòctones i la seva possible integració en els plans de conservació dependrà dels objectius de conservació que s'estableixin en el futur, sense oblidar que, si bé una fracció de les espècies no natives segueix causant danys biològics i econòmics, hi ha una proporció d'espècies no natives que es consideren benignes o fins i tot desitjables, proporció que, segons els autors  augmentarà lentament, sota un punt de vista que de segur que durà a controvèrsia. A. Goodenough (2010)  acaba de publicar a Community Ecology un revisió dels conceptes de “nadiu=bo, no nadiu=dolent” que aporta més dades a aquesta discussió.

  • Bibliografia citada


Goodenough, A. E. 2010. Are the ecological impacts of alien species misrepresented? A review of the “native good, alien bad” philosophy. Community Ecology 11:13-21
Hulme, P.E. 2011. Addressing the threat to biodiversity from botanic gardens. Trends in Ecology and Evolution, in press (enllaç)
Schlaepfer, M. A., D. F. Sax & J. D. Olden. 2011. The potential conservation value of non-native species. Conservation Biology, in press (enllaç)

pdf/handle/citació

 


 

Plantes invasores: noves visions - Resposta

Jordi López-Pujol


És indubtable que els jardins botànics han contribuït (i encara ho fan) a la introducció i dispersió d’una gran quantitat d’espècies al•lòctones invasores, i alguns dels exemples que apareixen al treball de Hulme (2011) són paradigmàtics, com ara el del jacint d’aigua (Eichhornia crassipes). Tot i això, l’autor reconeix que la majoria de casos de propagació de plantes invasores a partir de jardins botànics van tenir lloc durant el segle XIX o durant la primera meitat del segle XX, i destaca el paper cada vegada més actiu d’aquests en la conservació de la flora autòctona. De totes maneres, i tal i com conclou l’autor, la majoria de jardins botànics del món encara no disposen de mecanismes per a l’avaluació del risc de les espècies al·lòctones que s’hi cultiven, i només una minoria s’han autoimposat codis de bones pràctiques enfocats al control i/o substitució de les espècies invasores.

En un treball recentment publicat sobre invasions biològiques a la municipalitat de Beijing (Xina), Wang i col·laboradors (2011) apunten a la presència d’alguns dels jardins botànics més grans de la Xina (el municipal de Beijing i el de l’Institut de Botànica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, AXC) com a una de les principals raons per les que el districte de Haidian és el que compta amb el nombre més elevat tant d’espècies naturalitzades com invasives de tota la municipalitat. De fet, el jardí de l’AXC fou el lloc on es va naturalitzar una de les invasores més agressives que hi ha avui dia a Beijing, Euphorbia dentata (Wang et al., 2011), i això succeí fa relativament poc (durant la dècada dels noranta del segle passat). La introducció deliberada i l’aclimatació d’espècies amb potencial en horticultura era fins fa poc una de les principals funcions (sinó l’única) dels jardins botànics xinesos. Els jardins pequinesos també tenen el dubtós honor d’haver contribuït a la rarificació d’algunes de les espècies més emblemàtiques del país; el cas més conegut és el de l’Abies beshanzuensis var. beshanzuensis del qual, dels set únics individus descoberts als anys 60, tres es varen trasplantar a Beijing, on varen morir poc després (Farjon, 1990). No obstant això, les coses han canviat en positiu en els darrers anys, i la majoria de jardins botànics de Beijing, però també de tota la Xina, a banda d’entrar a formar part de la xarxa BGCI (Botanic Gardens Conservation International), participen activament en programes de conservació de la flora nativa (Huang, 2010), i s’han convertit en molts casos en autèntics baluards per a la preservació d’una de les flores més interessants del planeta.

Vista del Jardí Botànic de Beijing (municipal) (Foto: J. López-Pujol)


De totes maneres, el principal focus d’entrada d’espècies al·lòctones invasores a la municipalitat de Beijing el constitueix avui dia la importació d’espècies emprades en l’expansió dels espais verds de la ciutat (jardins residencials, zones verdes, parcs urbans, vegetació viària) i no pas els jardins botànics. La campanya de les “Olimpíades Verdes” iniciada a principis de la passada dècada de cara a l’organització dels jocs del 2008 va suposar la creació d’uns 700 espais verds només als districtes centrals de la ciutat (amb una extensió d’unes 9.000 ha, es varen plantar de més de 30 milions d’arbres; UNEP, 2009). Com a part de la mateixa campanya també es van revegetar les vores de les desenes d’autopistes que circumval·len i/o neixen de la ciutat, però també dels principals rius i vies de ferrocarril. Tot i aquest esforç, en principi lloable, cal tenir en compte que més de la meitat de les espècies vegetals que hi ha a les zones verdes artificials de la municipalitat són exòtiques (Zhao et al., 2010) el que suposa un perill latent d’invasions que podria manifestar-se ben aviat. Un dels casos més remarcables és l’arbust d’origen nord-americà Rhus typhina, una espècie que ha esdevingut invasora (Wang et al., 2008) però que s’ha emprat de forma extensiva en la reforestació de nombroses zones muntanyoses de la municipalitat, i fins i tot s’ha plantat al Parc Olímpic de la capital xinesa (Wang et al., 2011).

Individus de Rhus typhina a la municipalitat de Beijing (Fotos: H.-F. Wang)





Bibliografia citada

Huang, H. 2010. Ex situ plant conservation: a key role of Chinese botanic gardens in implementing China’s Strategy for Plant Conservation. BGjournal, 7(2): 14-19.
Hulme, P.E. 2011. Addressing the threat to biodiversity from botanic gardens. Trends in Ecology and Evolution, in press.
Farjon, A. 1990. Pinaceae. Drawings and descriptions of the genera. Koeltz Scientific Books, Könisgstein (Germany).
UNEP (United Nations Environment Programme) 2009. Independent environmental assessment: Beijing 2008 Olympic Games. UNEP, Nairobi
Wang, G.M., Jiang, G.M., Yu, S.L., Li, Y.H. & Liu, H. 2008. Invasion possibility and potential effects of Rhus typhina on Beijing Municipality. Journal of Integrative Plant Biology, 50: 522–530.
Wang, H.-F., López-Pujol, J., Meyerson, L. A., Qiu, J.-X., Wang, X.-K. & Ouyang, Z.-Y. 2011. Biological invasions in rapidly urbanizing areas: a case study of Beijing, China. Biodiversity and Conservation (On-line first; DOI: 10.1007/s10531-011-9999-x).
Zhao, J., Ouyang. Z.Y., Zheng, H., Zhou, W., Wang, X., Xu, W. & Ni, Y. 2010. Plant species composition in green spaces within the built-up areas of Beijing, China. Plant Ecology, 209: 189–204.

pdf/handle/citació


 

ALTRES OPINIONS EMESES DURANT El 7 MARÇ SOBRE L'ARTICLE DE HULME (2011) EN EL DEBAT OBERT ELECTRÒNICAMENT AL SI DE LA XARXA GIPCN.


Michael Kiehn

Dear colleagues,

having been involved in alien species issues for quite a while now (as botanist working on tropical islands, as director of a botanic garden, and as member of CBD consultation processes related to mitigation of negative impacts of IAS), I would very much like to express a few thoughts as regards the recent discussion about botanic gardens as source of invasive plants:
(a) in general, it is important to clearly distinguish between botanic gardens as such (gardens with curated scientific collections open to the public, as defined, e.g., by P. Wyse-Jackson – these gardens in most cases are members of national BG-networks or of BGCI, and often also part of national conservation activities)  and other plant collections sometimes called “Botanical Gardens”;
(b) there is no doubt that botanic gardens, in the past, have been sources of invasive plant species in many parts of the world;
(c) we have to clearly bear in mind that these BG-activities took place IN THE PAST, which means that BGs today should not be blamed for this perpetually (this is really contraproductive, backwards oriented, and only creates negative motions in all directions, especially as the “real” BGs have totally shifted their attitudes towards new plant introductions into their collections – see below);
(d) documented cases of BG-caused IAS-introductions (and, especially, of the mechanisms how the introduced plants became invasive) are very useful to understand processes of IAS introductions in order to avoid similar events for now and for the future; Botanic Gardens are, because of this (negative) experience with introductions of potential IAS in the past “under controlled conditions”, perhaps the best experts to help mitigating effects of new potential IAS in the future, and they make collective efforts to make this knowledge widely available;
(e) the Botanic Gardens´ community, in recent years, has clearly and actively demonstrated its awareness about the potential problems related with plant introductions. This is not only documented in several publications and activities under the umbrella of BGCI, but also by policies and guidelines published and implemented by individual gardens (e.g. Chicago BG), networks (e.g., of Austria or of the German speaking countries), or regional BG-organisations (as the EU-consortium of Botanic Gardens);
(f) from my perspective, actual problems related to newly introduced potentially invasive plants do not come from botanic gardens, but through horticultural trade – and I am convinced that it is most urgent there to raise awareness related to the potential problems.

a.o. Univ.-Prof. Dr. Michael Kiehn - Director, Botanical Garden, University of Vienna, Vienna, Austria


Arne Witt

As an invasion biologist I can confirm, having worked in Africa, SE Asia and Australia, that many botanical gardens have been the source of invasive plant species and many continue to be a source.  I have also visited a number of botanical gardens in Europe and can confirm that I have seen many known invasive plants and in some cases also potentially invasive animals being actively nurtured within these institutions – with climate change many of these species will jump the proverbial garden fence and invade natural landscapes.
Afraid that I cannot comment on the Lyon Arboretum and am sure that some botanic gardens in Europe, and other parts of the world, may be actively addressing the issue of IAS but I would hazard a guess and say that globally most are not.  In my opinion botanical gardens and the colonial Accilimization Societies were responsible for introducing a large number of invasive species to many parts of the world.  The fact that some botanical gardens are addressing the issue should be commended but lots more needs to be done.

Arne Witt (CABI-Africa)



Christopher P. Dunn

I have been sent a pre-publication version of this article and have been in constant correspondence with several directors of public gardens that boast major conservation programs and which are all members of BGCI and have ratified the "Voluntary Codes of Conduct."
I take considerable umbrage with the Lyon Arboretum (University of Hawaii) being implicated as the guilty party for introduction of several taxa in 1920.  If the dates of introduction in the paper were accurate, then it should be the Hawaii Sugar Planters Association that is "to blame," as it was their property at the time.  There was no Lyon Arboretum until 1953. when the HSPA deeded the land to the University of Hawai'i.  In fact, in 1953, it was called the Manoa Arboretum.  It was not renamed the Harold L. Lyon Arboretum until 1957.
What is really irksome is that a colleage of mine (Sarah Reichard at the University of Washington) has shown conclusively, using published and herbarium records, that these taxa attributed to the Lyon Arboretum were in Hawai'i prior to 1900.
Despite some of the good and valid points made by the author, he unfortunately has seen fit to perpetuate some unfortunate fallacies.
He also seems unaware of major organized efforts by botanic gardens in Europe, and other parts of the world, to take a leadership role and tackle the invasive species issue head-on.

Christopher P. Dunn, PhD - Director, Lyon Arboretum, Honolulu


Peter Raven

Dear Michael,
A good analysis, but nonetheless I, along with many others, have concluded that the collections of plants in botanical gardens do continue to pose a threat in quite a few circumstances of providing additional invasives by the very nature of their collections and the places they are held.  It is of great importance, in my opinion, to monitor existing collections carefully, not to grow species that are potentially invasive except under controlled conditions, and keep developing our commitment to such measures.  If we appear passive and defensive, which you do not do although your remarks could be interpreted in some quarters that way, we will run the danger of neglecting our obligations and adding to the problem.  Awareness may not be enough, and actions based on commitment will always be necessary.  There are just so many species that can be spread by birds and other means and carried far beyond the gardens that we need to be alert.  I believe all of us will be familiar with some botanic gardens where reproduction of potentially weedy species is unchecked.  By demonstrating to the whole community that we hold such values and are working actively to implement them, we will be doing a real service.  That’s why in the St. Louis meeting on the subject convened by Kew and the Missouri Botanical Garden we included and worked carefully with the horticultural and landscape architecture communities as well as garden clubs.  I fully agree with your assessment that the horticultural industry is the major source of problems today, but botanic gardens are in a really good position to affect their practices, as many of us are trying to do.

Clearly this is an “is the glass half full, or half empty?” kind of situation, but for example to grow new relatives or strains of Lonicera or Rhamnus in botanical gardens today is dangerous, and to grow other invasives, even when contained and if not clearly labeled, a practice that is widespread in contemporary botanic gardens, is dangerous and should be avoided.  What has happened in the past carries many valuable lessons for us today, in my opinion.

Peter H. Raven, President Emeritus, Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO, USA

 

 

 

 

 

 


 

  • Més bibliografia addicional recent sobre invasions biològiques

Rebuda a través de GIPCN (Global Island Plant Conservation Network)


>> Simberloff D 2011. How common are invasion-induced ecosystem impacts? Biological Invasions, in press. DOI 10.1007/s10530-011-9956-3

compiles well documented examples of invasion-induced ecosystem impacts. Mostly well known examples but a useful synthesis. A number of examples from islands.


>> Schaefer H et al. 2011. Testing Darwins naturalization hypothesis in the Azores. Ecology Letters, in press. doi: 10.1111/j.1461-0248.2011.01600.x

show that "that introduced plant species are more likely to become invasive in the absence of closely related species in the native flora of the Azores, verifying Darwins naturalization hypothesis".


>> Tassin, J. 2010. Le réchauffement climatique vat-il conduire les petites îles à être englouties sous les invasions biologiques? VertigO 10(3): http://vertigo.revues.org/10471

discusses the role of climate change in promoting biotic invasions on islands (in French). Part of a special issue on climate change impacts on islands of an open-access journal.


>> Shiels AB 2011. Frugivory by introduced black rats (Rattus rattus) promotes dispersal of invasive plant seeds. Biological Invasions (2011) 13:781–792.

Darrera actualització de dilluns, 11 d'abril de 2011 22:19