Aquesta reunió s’ha dissenyat per fomentar la discussió i l’intercanvi d’idees a partir de xerrades impartides per estudiants que volen discutir les seves hipòtesis de treball, dissenys experimentals, anàlisis o interpretacions dels resultats i xerrades d’investigadors que volen discutir noves hipòtesis, recuperar idees oblidades o no provades, en el camp de l’ecologia i l’evolució floral.

Com a convidats especials es va comptar amb la presència del Dr. Jens Olesen de la University of Aarhus (Dinamarca), que va fer una xerrada sobre els mòduls en les xarxes de pol·linització i es va desenvolupar una petita sessió sobre aquest tema i el Dr. John Pannell de la University of Oxford (Regne Unit), que va parlar sobre els patrons de distribució de la repartició de sexes i dels nivells de ploïdia en una planta colonitzadora com és Mercurialis anua.

La resta de participants van tractar temes molt diversos. Així, la importància dels factors genètics i demogràfics en els estudis evolutius, l’efecte de la densitat local en la reproducció d’una planta anemògama (Pinus sylvestris), els efectes de les relacions de facilitació entre espècies en l’evolució floral o la transferència de pol·len entre plantes invasores (Carpobrotus edulis) i natives. Molts treballs presentats analitzaven els efectes dels pol·linitzadors en l’evolució de determinats caràcters florals com l’heterostilia o l’evolució floral dins de determinats gèneres, com Antirrhinum, Lithodora, Cistus o Galvezia, en molts casos complementats amb estudis de filogènia molecular i filogeografia. També és van exposar treballs sobre espècies concretes com els senyals florals en Dalechampia scandescens, la selecció fenotípica en Tolumnia gibertiana, experiments dissenyats a estudiar la importància de la pol·linització nocturna i diürna de Silene sennenii o els efectes de la posició floral en Olea europaea. Es va parlar també sobre l’evolució de determinades interaccions planta-animal, com és el cas de l’ornitofília a la Macaronesia o el paper dels llangardaixos com a visitants florals i pol·linitzadors. Alguns dels participants, en canvi, van insistir en veure les interaccions des del punt de vista dels insectes, presentant així un treball sobre l’assignació sexual no sempre paritària en una abella solitària (Osmia cornuta) i un altre que complementava els mètodes clàssics de censos de pol·linitzadors amb el recompte de pol·len directament a sobre els insectes. Finalment es va presentar una proposta de base de dades sobre sistemes reproductius de les angiospermes.

El dia anterior (4 de febrer), aprofitant l’esdeveniment, es va realitzar un taller titulat "Utilización de la espectrofotometría para trabajar con el color en ecología y evolución" a càrrec dels Drs. Alfredo Valido i Pedro Jordano (Estación Biológica de Doñana-CSIC, Sevilla), en el qual es van explicar unes nocions molt bàsiques sobre la utilitat de l’ús del color en els estudis d’ecologia i evolució i els mètodes emprats per l’anàlisi del color. El taller es va centrar especialment en els aspectes més pràctics de mesurar el color de forma objectiva, fent una demostració de la utilització de l’espectrofotòmetre USB-2000 (o USB-4000) d’Ocean Optics, l’ús del software SpectraSuite i l’anàlisi de les dades obtingudes.