Els investigadors asturians Eduardo Cires i José Antonio Fernández Prieto han revisat durant 2015 la filogènia del gènere Petrocoptis (cariofil·làcies), els clavells de roca endèmics de la península Ibèrica, a la revista Journal of Plant Research.

Cires i Fernández Prieto analitzen les sequències del rps16 plastídic i de les regions ITS i conclouen (1) que el gènere és monofilètic i que ha de ser independent de Silene (com s'havia preconitzat per d'altres autors); (2) que es reconeixen dos grups naturals ("cantàbric" i "pirinenc"), coincidents amb les seccions que havia proposat W. Rothmaler a la dècada dels 40 i (3) que P. pardoi i P. montsicciana (endemismes de la flora dels països catalans) han de ser considerats dues espècies diferents, extrem que també s'ha discutit força.

Recordem que els estudis del BioC (López-Pujol et al., 2001) interpretaven aquest darrer parell d'espècies com dos conjunts de poblacions amb diversitat genètica feblement diferenciada però pertanyents a un tronc comú de poblacions de migració N-S i que comparteixen molts al·lels. L'article de Cires i Fernández estudia plantes de les localitats clàssiques, però els mateixos autors ja indiquen que convindria un mostratge suplementari per avaluar millor la diversitat genètica del grup.

Més informació

• Cires, E. & J.A. Fernández Prieto (2015). Phylogenetic relationships of Petrocoptis A. Braun ex Endl. (Caryophyllaceae), a discussed genus from the Iberian Peninsula. J Plant Res 128:223-238 - Enllaç
• López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C.  Blanché (2001) Allozyme diversity of the two endemic Petrocoptis: P. montsicciana and its close related P. pardoi (Caryophyllaceae). Canadian Journal of Botany 79 (12): 1379-1389.