Dades sobre la flora catalana a l'antiguitat Imprimeix
dilluns, 6 de febrer de 2017 19:05
AddThis Social Bookmark Button

Als darrers dies de 2016 va aparèixer publicat a la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia el text de Cèsar Blanché que resumeix la comunicació presentada a les XII Jornades d'Història de la Farmàcia a finals de 2015, que duu per títol "Aportacions a Flora Catalana Antiga, 1. Hedera helix L."

 

El treball significa la primera d'una sèrie d'aportacions que documenten la presència de plantes vasculars a les terres de parla catalana durant l'antiguitat, orientades a la preparació d'un Inventari de Flora Catalana Antiga, projecte ja presentat en ocasions anteriors. L'espècie tractada, com a prova pilot, és l'heura (Hedera helix), de la qual s'aporta una selecció de 53 registres documentats, tant d'origen arqueològic en sentit ampli (epigrafia, escultura, mosaic, pintura, ceràmica, joieria, numismàtica, etc.) com de mostres biològiques (pol·len, fruits i llavors, fitòlits i tota mena de restes vegetals preservades).


Les dades aportades han de permetre, entre d'altres objectius de caràcter històric i cultural, presentar el coneixement acumulat sobre la flora de fa 2.000 anys que ens permeti avaluar els canvis produïts en la flora i el paisatge vegetal i ajudar-nos a interpretar els canvis que estan tenint lloc actualment en el patrimoni natural del país.

 


Representacions de l’heura (Hedera helix L.) en testimonis arqueològics de Flora Catalana Antiga. Dalt Esquerra: Baix relleu en marbre: pilastra, possiblement pertanyent a un moble d’exterior, decorada amb plantes de jardí, entre les quals, heura. No és segura l’atribució a la Vil·la romana de Torre Llauder (Iluro, Mataró). Podria provenir del taller de l’Alcúdia d’Elx. s. II-III dC, Museu de Mataró. Dalt Dreta: imatge de Hedera helix en fruit al natural, que permet apreciar el detall de la pilastra en marbre de l’esquerra. Baix Esquerra: Fragment (vora) de vas monumental romà en marbre amb representació de Bacus i de Silè, amb garlandes amb heura i vinya, trobat a Tarraco (s. II dC), Museu Arqueològic de Tarragona - MNAT 45459, Baix Dreta: Mosaic B (emblema Z) amb composició d’ocells i motius vegetals (entre els quals, l’heura). Albesa, vil·la romana del Romeral (s. IV dC). Museu de Lleida. [Fotos SCHF]

 

 

Més informació


  • Blanché, C. (2016). Aportacions a Flora Catalana Antiga, 1. Hedera helix L. (Araliaceae). Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia 11 (31): 21-28
Darrera actualització de dilluns, 6 de març de 2017 16:04