Una nit al Parlament Imprimeix
dissabte, 23 de setembre de 2017 11:28
AddThis Social Bookmark Button

 

Una nit al Parlament



Cèsar Blanché


 

 

La mateixa nit del 6 de setembre, durant l’aprovació de la llei de referèndum, es discutia al Parlament la creació de l’Agència de Biodiversitat de Catalunya. A continuació resumim la crònica d’aquella nit de la biodiversitat (ningú no ho diria), que ha passat desapercebuda entre les excepcionalitats del moment: qui és qui i com es cuina aquesta llei.

 

 

 

 

L’organisme bàsic per a la conservació de la biodiversitat catalana no troba el moment oportú


La normalitat del país ja fa setmanes que s’ha perdut i l’assalt a les institucions catalanes ha acabat trasbalsant totes les previsions de tramitació de projectes i normatives, ja habitualment complexes i enredades per si mateixes. Una de les víctimes d’aquest estat de coses ha estat la discussió d’una llei que ha de ser de primeríssima importància en la governança de la gestió de la biodiversitat a Catalunya, el debat de la qual al Parlament va tenir la mala sort de figurar en l’ordre del dia del PLE 42 -  6/9/2017, que es va modificar diverses vegades (la darrera, a les 23:30 h) per incloure-hi el debat de la llei de referèndum (Vegeu Notícia BioC de 6/9/2017)

 

A altes hores de la nit, doncs, s'havia de discutir la llei de creació de l'Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Cal recordar que es tracta del tercer intent d’aprovar aquesta norma (van fracassar els dos intents anteriors, el del conseller Milà, l’any 2006 i el del conseller Baltasar, el 2010) per configurar l’organisme que “ha de vetllar per la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, amb la finalitat de conservar-ne el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i ha de formular la planificació sobre les polítiques de biodiversitat i medi natural” i, que, a més “s'encarregarà d'ordenar l'ús públic dels espais naturals de protecció especial i, en col·laboració amb la resta d'administracions competents, del conjunt d'espais d'interès natural”.

 

El text

 

Posem-nos en situació. El text a discutir és la Proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (amb expedient de tramitació Tram 202-00061/11), presentada conjuntament pels grups parlamentaris Junts pel Sí, Socialista i Catalunya Sí que es Pot. El punt de l’ordre del dia és Debat de totalitat i, si escau, votació de les esmenes a la totalitat (text presentat: BOPC 472, 26 de 20/7/2017). L’esmena (a la totalitat)  ha estat presentada pel grup del Partit Popular de Catalunya (Núm. Registre 68372).

 

Si l'esmena es rebutja, la iniciativa continuarà la tramitació al Parlament; si s'aprova l'esmena, la iniciativa quedarà rebutjada.

 

Encapçalament de la proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya


 

Qui puja al faristol

 

Quan una llei és vigent, no acostumem a recordar amb detall qui l’ha redactat, quina ha estat la seva actuació, quins arguments ha aportat, en definitiva qui ha fet què perquè aquella llei sigui com és. Però és com a resultat de totes les intervencions que hi ha hagut. En aquesta ocasió, la de la llei més important per dotar el país de l’òrgan de gestió de la biodiversitat, mirarem de seguir les passes que faran que la llei sigui com s’acabi aprovant i la responsabilitat de cadascun dels nostres diputats en donar-li la forma que finalment tindrà. Per això presentem els diputats, amb l’enllaç al seu perfil. Veureu que, dels sis que intervenen, un és la circumscripció de Barcelona, dos de la de Tarragona i tres de la de Lleida; pel que fa a les activitats professionals, un és consultor ambiental, un és enginyer agrònom, un altre, registrador de la propietat, un és filòleg, un és pedagog i un altre, no consta. Entre claudàtors he inserit alguns comentaris personals.

 

 

 

Jordi Terrades

Grup Parlamentari Socialista

Fitxa de diputat (Font: Parlament de Catalunya)

 

Segons el documents de transcripció del Parlament (a partir de la pàg. 109 d’aquest enllaç), és el primer en intervenir, d’entre els promotors de la llei i comença justificant la necessitat de conservar el patrimoni natural i la biodiversitat. Aporta tres raons principals: a) “dinamitzador de les economies locals”, b) “una de les principals fonts de bens i serveis ambientals” i c) “fonamental per fer front al canvi climàtic”. [La biodiversitat en si mateixa i la seva destrucció no sembla raó fonamental en l’argumentació. El patrimoni natural purament com a bé a ser explotat és l’argument antropocèntric i utilitari dels NeoGreen].

 

Si llegiu el text, tot el document de proposta de llei està plagat, de manera reiteradíssima, de lamentacions i reconeixements de mal funcionament i d’infrafinançament dels 25 anys anteriors (se suposa que per justificar el “propòsit d’esmena”). En aquesta línia, el diputat socialista anuncia el propòsit de recuperar, en dos anys,  “com a mínim, els nivells pressupostaris de l’any 2010 destinats a la gestió del patrimoni natural de Catalunya” [Si aquest és l’”ambiciós” propòsit d’una llei que ha resoldre “de manera definitiva” el dèficit en la gestió de la biodiversitat a Catalunya –es a dir, atènyer al situació de com estàvem fa 7 anys!—vol dir que estem molt malament i que ... estem perduts!].

 

 

Hortènsia Grau

Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot

Fitxa de diputada (Font: Parlament de Catalunya)

 

Intervé en segon lloc, lamentant que no hi ha el conseller [hi ha reunions paral·leles de govern en aquells moments a l’edifici del Parlament, exactament s’estava signant el decret de convocatòria de referèndum] ni el sector, ni les entitats ambientals, pels canvis d’ordre del dia i l’hora avançada del debat. Recorda que la llei és “una demanda no només del sector ambientalista; és una demanda de la universitat, de les professionals, de les empreses que hi treballen, dels gestors dels parcs”. I anuncia que el seu grup intentarà millorar les competències de l’agència durant el tràmit parlamentari tot fent una referència explícita als “temes de gestió de boscos, política forestal, perquè no es pot limitar només als terrenys de titularitat de la Generalitat” que han de fer part de les tasques de l’agència. [Aquesta referència és una presa de posició avançada respecte al contingut de l’esmena a totalitat que es defensarà més endavant. En general, les intervencions dels ponents a favor de la llei són breus, d’argumentació ràpida i es poden considerar “de tràmit” a l’espera del moment que semblen considerar important que és la votació de l’esmena]

 

 

Violant Cervera

Grup Parlamentari Junts pel Sí

Fitxa de diputada (Font: Parlament de Catalunya)

 

És la següent diputada a intervenir, que disculpa novament l’assistència del conseller [la màxima autoritat present és Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat]. Entre els seus raonaments favorables a la protecció destaca el component patrimonial (“tenim un patrimoni natural excepcional” i “volem mantenir aquest tret diferencial com a país”) i la compatibilitat amb l’ús de la biodiversitat. Com a arguments per a la creació de l’agència esmenta el temps que fa que es reclama, la voluntat de preservar els components de la BD i l’obligació legal de fer-ho, juntament amb la “la complexitat de la gestió del medi ambient”

 

 

 

 

Marisa Xandri

Grup Parlamentari Popular

Fitxa de diputada (Font: Parlament de Catalunya)

 

Intervé per a defensar l’esmena a la totalitat. Diu compartir l’exposició de motius del projecte però que no entén la manera en què s’ha enllestit aquesta agència “que pretén controlar-ho absolutament tot” i motiva el desacord per criteris de forma i de fons (“però sobretot no compartim el contingut”).

Opina que no era necessari el tràmit d’urgència extraordinària i que la forma (proposició de llei), no permet la participació ni la consulta pública [i cita explícitament els sectors que no han pogut fer-ho, entre els quals: “professionals, ens locals, sindicats agraris i forestals, propietat del terreny”, i sense citar, en canvi universitats, entitats mediambientals, grups ecologistes, etc. que no deu ser necessari que hi puguin participar]. Textualment acaba aquesta part afirmant que “La conselleria donarà llum verda a una agència que menysté els propietaris” [que es manifesta així, com el pinyol de l’esmena; a part del fet que, si s’aprova, ho serà pel Parlament, no per la conselleria].

Per cercar d’altres arguments contraris al projecte, la diputada es fa un embolic desacreditant les cartes de queixa que van emetre els directors dels parcs naturals de Catalunya l’any passat en contraposició a les critiques “dels que sí que representen la majoria dels espais naturals que tenim a Catalunya” que inclouen, segons la diputada Xandri, alguns directors de parcs, propietaris i consells d’administració dels parcs. També opina que la llei, aplicada com està redactada, pot perjudicar “tant la biodiversitat com l’activitat agrícola, ramadera i forestal, com d’altres activitats econòmiques que es desenvolupen en l’àmbit rural, en detriment de la població local” [un altre gir argumental difícil, atès que la vegada no pot perjudicar l’amenaça i la cosa amenaçada].

Per concloure exposa el nus de l’esmena: “El model que es proposa és un atac a la propietat forestal”, a més de comportar “més deute i més pressió fiscal” i manifesta els veritables promotors: “hem presentat aquesta esmena per defensar allò que la CUP denomina «organismes minoritaris», com són el Consorci Forestal de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal i l’Institut Agrícola de Sant Isidre” [És a dir, que es tracta d’una esmena per encàrrec]

 

 

Francisco Javier Domínguez

Grup Parlamentari de Ciutadans.

Fitxa de diputat (Font: Parlament de Catalunya)

 

Intervé tot referint-se de nou al preàmbul de la llei, a la part del text que lamenta la mala gestió dels vint-i-cinc anys anteriors [és certament gros que això ho recordi una llei, per escrit, i en diversos punts del projecte] tot suggerint que ha estat responsabilitat, precisament, dels grups que presenten la llei [cosa que és evident que és veritat].

Tot seguit, passa a criticar la urgència del tràmit “Llevamos muchos años detrás de esto, ¿y ahora viene de un mes o de tres meses? “ i renuncia a cap mena d’argumentació: “Como la aritmética parlamentaria es la que es, y de todas maneras se va a aprobar el inicio de la tramitación, nuestro grupo nos abstendremos en la enmienda a la totalidad” [la intervenció posa de manifest el desinterès del grup per argumentar en relació la biodiversitat, l’agència i la gestió del patrimoni natural]

 

 

Mireia Boya

Grup Parlamentari Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.

Fitxa de diputada (Font: Parlament de Catalunya)

 

Comença reconeixent que no van participar en la signatura conjunta d’entrada a registre de la proposició de llei “per tal de protestar [...] per la lluita entre conselleries [...] i un conflicte d’interessos, entre dues conselleries del Govern: la de Territori i Sostenibilitat i la d’Agricultura” per causa de les pressions del que que anomena “lobbys forestals”, que “pensen en la seva butxaca i no en l’interès general”.

La diputada anuncia tres “línies vermelles” per al debat de la llei:  a) que la cogestió en els terrenys forestals per part de l’Agència no es limiti als de titularitat de la Generalitat (que juntament amb els de titularitat estatal representen menys del 5 per cent dels terrenys forestals) sinó que inclogui també “la resta de terrenys públics, que són, aproximadament, el 18 per cent del total, i majoritaris en els parcs país”; b) la revisió del que té a veure “amb el règim jurídic i els drets dels treballadors” dels diversos organismes ara existent i que s’haurien d’integrar a la nova agència i c) evitar que part del Fons de patrimoni natural es destini al  Departament d’Agricultura i garantir que la integritat del Fons va destinada a l’Agència de Patrimoni Natural.

 

Votació i conseqüencies

 

Segons la documentació del Parlament, l’esmena a la totalitat ha estat rebutjada per 11 vots a favor (PP), 97 en contra (resta de grups) i 25 abstencions (C’s).

 

La conseqüència en la tramitació és que aquesta iniciativa legislativa continua la seva tramitació, segons la redacció amb què ha estat presentada. Des del Portal BioC seguirem informant de les passes successives.

 

 

Més informació

 

 




 



Citació recomanada


Blanché, C. (2017) - "Una nit al Parlament". E-Opinió núm. 42. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. En línia. Disponible a: <http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=1062:una-nit-al-parlament&catid=20:e-opini&Itemid=54>

 

Darrera actualització de dissabte, 23 de setembre de 2017 12:12