Un equip de botànics austríacs (Schönswette et al., 2015) acaba de publicar a Phyotaxa la descripció d'un nou tàxon, Androsace halleri subsp. nuria Schönsw. & Schneew., precisament descrita de la Vall de Núria, al Pirineu Oriental.

La descoberta es va produir en el decurs de l'estudi de filogènia molecular del grup d'A. halleri, en el qual va aparèixer un llinatge genèticament independent.

Androsace halleri subsp. nuria (Imatge: Phytotaxa, Llicència CC)

La taula rodona La petjada de Font i Quer als Ports, amb -d'esquerra a dreta- J.J. Malràs, C. Blanché, J. Vigo, R. Balada, S. Carbó i R. Curto (Foto:Rut Ferrer)

Dissabte passat, dia 28, va tenir lloc, organitzat per l'Ajuntament de Prat de Comte i el Parc Natural dels Ports, l'acte de Commemoració del 50 aniversari de la mort del Dr. Pius Font i Quer a Prat de Comte, centrat en el record de la figura de Font Quer, amb una especial incidència en la recerca a les terres del massís del Port, an l'avinentesa que enguany (2015) fa cent anys de la primera expedició de Font i Quer als Ports, l'any 1915.

La sessió va comptar amb la participació de Joan Josep Malràs, alcalde de Prat de Comte i president de la Junta del Parc Natural i David Rovira, alcalde de l’Espluga de Francolí, així com de  Josep Vigo i Cèsar Blanché, professors de la UB;  Raül Font, nét del Dr. Font; Rafel Balada, director del Parc Natural i de Salvador Carbó i Rafel Curto del grup d'Estudi de Terres de l'Ebre. La cloenda va anar a càrrec d'Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Mitjançant un acord del Govern de la Generalitat de Catalunya (ACORD GOV/21/2015, de 17 de febrer) s'ha aprovat el Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020. (DOGC núm. 6814 - 19/02/2015).

Segons que destaca la nota de premsa del Govern, al nou Pla de Gestió també es fixen set eixos estratègics amb objectius per a assolir fins a l'any 2020 amb cinquanta línies d'actuació i un programa de seguiment. Els detalls es faciliten el els documents que us ofereix el Portal BioC:

En un post enviat recentment a Biodiversidad Virtual, Eulàlia Picornell dóna a conèixer que "una máquina niveladora había pasado por los caminos donde se localizó esta especie [Coronopus navasii ] y fui a ver los daños, el resultado es: todo arrasado, de los casi 1600 ejemplares se se contaron en agosto solo se han salvado unos 50". D'aquesta manera es comunicava que la població acabada de descobrir d'aquesta raríssima espècie havia estat pràcticament destruïda del tot i així ho recollia el Bloc d'Emili Laguna

Foto: Coronopus navasii de ANE - Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coronopus_navasii.JPG#mediaviewer/File:Coronopus_navasii.JPG

Coronopus navasii (Brassicaceae) va ser descrita als anys 20 per Carlos Pau i dedicada al seu amic i naturalista, el jesuïta Longí Navàs (primer català participant a un Congrés Internacional de Botànica, el 1905, a Viena). S'havia considerat planta endèmica d'Almeria, però darrerament s'ha localitzat a Guadalajara i, l'any passat, a la Zaida (Saragossa), en una zona associada al sistema llacunar de Gallocanta (publicada fa unes setmanes, cf. Pardo et al., 2014,  Flora Montiberica 58 : 103-108)