Divendres dia 22 va acabar al Brasil (Rio de Janeiro) la Cimera Rio+20, que molts analistes han qualificat com a fracàs relatiu atesa la manca de compromisos efectius dels governs per introduir canvis significatius en la millora de la sostenibilitat del planeta i en la conservació de la biodiversitat. El Portal BioC recull enllaços al document final, al web institucional de Catalunya per a Rio+20 i a diverses opinions sobre el resultat de la cimera.

ECCF

Coincidint amb una de les sessions de les III Jornades de Conservació de Flora que van tenir lloc a Lleida la setmana passada, es va celebrar el primer Taller de Treball de l'Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF), on es van acabar de conformar els Grups Promotors de cada àmbit així com els continguts dels diversos objectius i fites de que ha de constar l'estratègia. Els treballs es reprendran al setembre.

La conferència inaugural va ser impartida pel Dr. Juli Caujapé-Castells

Han tingut lloc a Lleida les III Jornades de Conservació de Flora, entre el 14 i el 16 de juliol, organitzades per la Universitat de Lleida i el Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, amb l'assistència d'un centenar de participants de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. A l'edició d'enguany s'ha dedicat una atenció especial a la conservació de criptògames, a la conservació de flora en espais agrícoles i a les tasques d'inici de l'Estratègia catalana de conservació de flora. El dissabte han tingut lloc les excursions, al Pantà d’Utxesa (observació de flora halòfila i dulciaqüícola) i a Serra Llarga (observació de flora gipsícola). Els membres del BioC també hi han tingut una participació important

Extensió de P. setaceum prop de l'aeroport de Kailua-Kona, a Hawai (Foto E. Guinther, sota llicència CC)

Dues noves publicacions (provinents de Hawai, unes illes amb fort impacte de la flora invasora) discuteixen com la restauració de poblacions d'espècies silvestres autòctones pot influir en la invasibilitat de gramínies invasores de terra baixa (Megathyrsus maximus, Pennisetum setaceum).  Els dos estudis arriben a conclusions diferents, pràcticament oposades.