El proppassat dia 7, el Professor F. Xavier Sans va prendre possessió  del càrrec de director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), en un acte celebrat al rectorat de la Universitat. F.X. Sans va ser elegit en substitució de l'anterior director, Dr. Àlex Aguilar, que havia estat nomenat vicerector de la UB.

El Dr. F. Xavier Sans dirigeix el Grup de Recerca Consolidat Ecologia dels Sistemes Agrícoles i és expert en biologia i dinàmica de poblacions vegetals d’espècies arvenses i invasores.

Foto: IRBio

Més informació

• Notícia 10/2/2017 - Web IRBio

Segons que informa la UB, més de 140 anys després que Darwin publiqués el llibre Insectivorous plants (Plantes insectívores), un equip internacional ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes, tal com revela un treball en què participen els doctors Julio Rozas, Pablo Librado i Alejandro Sánchez-Gracia, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El catedràtic Julio Rozas, de la Facultat de Biologia i de l'IRBio, amb el seu equip investigador (Foto: UB)

Adaptar-se a sòls pobres en nutrients amb una dieta carnívora i sobreviure és un procés evolutiu que s’ha repetit de manera independent en diverses espècies, a partir d’un mateix conjunt de gens i proteïnes. Així ho constata el treball publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, coordinat per Mitsuyasu Hasebe i Kenji Fukushima (Institut Nacional de Biologia Fonamental, Japó),  Shuaicheng Li (Universitat de la Ciutat de Hong Kong, Xina) i Victor A. Albert (Universitat de Buffalo, Estats Units).

Els experts han seqüenciat el genoma de la planta Cephalotus follicularis, una espècie originària d’Austràlia que té ben diferenciades les fulles insectívores —unes trampes en forma de gerra per atrapar insectes— de les fulles no insectívores (com les de la resta de plantes). El genoma d’aquesta espècie —la segona planta carnívora amb l’ADN seqüenciat, després de la Utricularia gibba— és relativament gran, i està format per 1,6 Gbp, que és gairebé la meitat del genoma humà. En total, els investigadors hi han identificat més de 36.000 gens.

«Segons els resultats, les fulles que atrapen insectes han adquirit noves funcions enzimàtiques: la quitinasa bàsica, que trenca la quitina (el principal component de l’exosquelet dels insectes), i la fosfatasa àcida púrpura, que allibera els grups fosfat de les molècules i ajuda a mobilitzar el fòsfor de les preses», detalla Rozas, que és director del Grup de Recerca de Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica a la Universitat de Barcelona, integrat en la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).

Més informació

• Notícia 6/2/2017 - Web UB
• Article original : K. Fukushima, X. Fang, D. Alvarez-Ponce, H. Cai, L. Carretero-Paulet, C. Chen, T. Chang, K. M. Farr, T. Fujita, Y. Hiwatashi, Y. Hoshi,  T. Imai, M. Kasahara, P. Librado, L. Mao, H. Mori, T. Nishiyama, M. Nozawa, G. Pálfalvi, S. T. Pollard, J. Rozas, A. Sánchez-Gracia, D. Sankoff, T. F. Shibata, S. Shigenobu, N. Sumikawa, T. Uzawa, M. Xie, C. Zheng, D. D. Pollock, V. A. Albert, S. Li, M. Hasebe. «The pitcher plant Cephalotus genome reveals genetic changes associated with carnivory». Nature Ecology & Evolution, febrer de 2017.

Foto: GenCat

Ha estat publicada fa poc al DOGC, l'ordre TES/271/2016, de 5 d'octubre, de declaració d'arbres i arbredes monumentals. Aquesta figura legal menor no és específicament pensada com a instrument de conservació de flora, atès que fins i tot declara espècies al·lòctones (com ara Cedrus atlantica o Eucalyptus camaldulensis).

No obstant, la protecció d'exemplars singulars per diversos motius (organismes-bandera, en terminologia conservacionista) atorga elements preventius addicionals a algunes espècies, hàbitats o formacions vegetals particulars.

Així, l'ordre citada inclou individus d'espècies com el faig (Fagus sylvatica), el pi negre (Pinus uncinata), el pi roig (Pinus sylvestris) o l'avet (Abies alba), entre d'altres del nou llistat d'arbres monumentals i una arbreda (la Grevolosa, a St. Pere de Torelló, Osona), on predomina el faig.

Fins ara s'han produït nou declaracions d'arbres i arbredes monumentals mitjançant les ordres de 20 d'octubre de 1987, de 30 d'agost de 1988, de 8 de febrer de 1990, de 19 d'abril de 1991, de 3 de desembre de 1992, de 18 de gener de 1995, de 3 de setembre de 1997, de 6 de juliol de 2000 i de 2 de maig de 2005

Més informació

• Ordre TES/271/2016, de 5 d'octubre, de declaració d'arbres i arbredes monumentals - DOGC 17/10/2016
• Arbres monumentals de Catalunya - Web de la Generalitat de Catalunya

Acabem de saber que el Dr. Pere Montserrat i Recoder va morir ahir a la nit i que el funeral es celebrarà demà a Jaca, localitat on residia.

Deixeble de Pius Font i Quer i autor d'una tesi doctoral sobre la flora del Maresme, va ser l'impulsor de l'Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC de Jaca. Personalitat destacadíssima de la botànica catalana i pirinenca del darrer mig segle, amb una vida longeva i fructífera, té un blog a internet dedicat a les seves publicacions que es pot consultar aquí. El seu amor per les plantes en va fer des de sempre un valent i actiu lluitador per la seva conservació.

Descansi en pau.

L’Ajuntament de Mataró organitza un funeral en el seu record el proper 18 de febrer a les 11 hores a la parròquia de San Josep, al carrer de Sant Josep nº 5, a Mataró. Sou convidats a asistir-hi.

Més informació

• Publicaciones del Prof. P. Montserrat Recoder - Enllaça al blog