Guerra i conservació de la biodiversitat |
|
dimecres, 9 de gener de 2019 14:31 |
Parets del castell de Xàtiva on es conserven poblacions de l'endemisme Sarcocapnos saetabensis, estudiat a l'article
Les guerres i les activitats militars en general tenen un gran impacte en els humans i en la biodiversitat. Alguns efectes adversos, però, encara que no èticament acceptables en principi, produeixen però algunes oportunitats que, en última instància, han donat lloc a accions beneficioses per a la conservació de les plantes. Aquest és el tema de l'article recentment publicat a Collectanea Botanica per investigadors del GReB i del BioC (Massó et al., 2018).
Una breu revisió de diferents casos d'estudi al voltant del món i en diferents períodes històrics mostren com les zones i activitats militars poden actuar de reserves naturals si es prenen les decisions administratives apropiades (amb base científica) en un marc més ampli de conservació coordinada amb altres àrees de la intervenció humana en la biosfera.
Més informació
- Massó, S., Blanché, C., Sáez, L. & López-Pujol, J. 2018. Are plant conservation and war compatible? The role of areas under dispute, military areas and military relics as nature reserves. Collectanea Botanica 37: e009. https://doi.org/10.3989/collectbot.2018.v37.009 (enllaç a l'article)
|
Darrera actualització de dimecres, 9 de gener de 2019 14:40 |
|
Presentada la biografia de Joan Cadevall |
|
dimecres, 2 de gener de 2019 16:31 |
Portada del llibre presentat (Foto: Arxiu A.M. Hernàndez)
El proppassat dia 28 de desembre, va tenir lloc al Centre Cultural Terrassa la presentació del llibre "Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf". L'autor de l'obra és Àngel Manuel Hernàndez Cardona, expert en la flora del Vallès, que ha treballat en aquests darrers anys en la biografia de Cadevall.
La presentació va comptar també amb la presència de Josep M. Camarasa, autor del pròleg i primer president de la Societat Catalana d'Història de la Ciència.
|
Darrera actualització de dimecres, 2 de gener de 2019 22:40 |
Ha mort Joël Mathez |
|
dimarts, 1 de gener de 2019 21:58 |
Joël Mathez, professor jubilat de la Universitat de Montpeller va morir el passat 29 de desembre. Havia estat un actiu membre de la societat científica de botànica mediterrània OPTIMA i una extraordinària persona, botànic de camp, professor i investigador.
Mesa presidencial de la sessió inaugural del XV Simposi OPTIMA (2016), a Montpeller. D'esquerra a dreta: Daniel Mathieu (Tela Botanica), Rector-President de la Université de Montpellier, Regidora de Parcs i Jardins de la Ville de Montpellier, i a la dreta de tots, Joël Mathez (Université de Montpellier) (Foto: C. Blanché)
Havia tingut una intensa relació amb investigadors catalans, sobretot en el marc dels estudis de flora de Marroc de la qual era molt bon coneixedor. Facilitava els contactes, les publicaciions, les estades als herbaris de Montpeller i els intercanvis d'estudiants. En la darrera etapa de la seva carrera, entre d'altres havia ajudat a impulsar la xarxa francòfona Tela Botanica i a la salvaguarda de l'Herbari MPU, de la Universitat de Montpeller. En definitiva, ens deixa un dels imprescindibles. Reposi en pau.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà passat, dia 3, les 15h, al complex funerari de Grammont (Hérault).
Més informació
|
Darrera actualització de dimarts, 1 de gener de 2019 22:14 |
Planificació d’espais protegits per a conservació de flora relíctica a la Xina |
|
divendres, 14 de desembre de 2018 20:36 |
La prestigiosa revista Nature Communications acaba de publicar un rellevant article de Cindy Q. Tang i un equip multidisciplinar d’investigadors de 29 centres de recerca de nou països, entre els quals els membres del GReB i de l’Institut Botànic, Sònia Herrando-Moraira i Jordi López-Pujol, que n’és el darrer signant.
El treball testa la hipòtesi de l’estabilitat climàtica continuada i delimita amb precisió les àrees de l’est asiàtic que haurien jugat el rol de refugi d’espècies relíctiques de gran significació universal, com ara Ginkgo biloba o Metasequoia glyptostroboides, preservades exclusivament en enclavaments de muntanya de la Xina subtropical.
El treball analitza sis fonts de dades (1) recopilació del registre fòssil, (2) recopilació corològica de c. 450 espècies, (3) caracterització de llurs comunitats vegetals, (4) modelització dels nínxols climàtics en diversos moments: present, passat (6.000 i 21.000 anys BP) i futur (any 2070), (5) identificació de refugios climàticamente estables d'espècies relictes i (6) estimació del grau de protecció dels tàxons estudiats.
D'ací a l'any 2070, els autors projecten la reducció de les àrees potencials de més riquesa d'espècies relíctiques i identifiquen les regions del SW de la Xina i del N del Vietnam climàticament estables que poden allotjar i preservar els llinatges antics. En particular, es destaquen les àrees que cal prioritzar per a la conservació d'aquestes espècies.
Més informació
- Tang, Cindy Q.; Matsui, Tetsuya; Ohashi, Haruka; Dong, Yi-Fei; Momohara, Arata; Herrando-Moraira, Sonia; Qian, Shenhua; Yang, Yongchuan; Ohsawa, Masahiko; Luu, Hong Truong; Grote, Paul J.; Krestov, Pavel V.; Ben LePage; Werger, Marinus; Robertson, Kevin; Hobohm, Carsten; Wang, Chong-Yun; Peng, Ming-Chun; Chen, Xi; Wang, Huan-Chong; Su, Wen-Hua; Zhou, Rui; Li, Shuaifeng; He, Long-Yuan; Yan, Kai; Zhu, Ming-Yuan; Hu, Jun; Yang, Ruo-Han; Li, Wang-Jun; Tomita, Mizuki; Wu, Zhao-Lu; Yan, Hai-Zhong; Zhang, Guang-Fei; He, Hai; Yi, Si-Rong; Gong, Hede; Song, Kun; Song, Ding; Li, Xiao-Shuang; Zhang, Zhi-Ying; Han, Peng-Bin; Shen, Li-Qin; Huang, Diao-Shun; Luo, Kang & López-Pujol, Jordi (2018). Identifying long-term stable refugia for relict plant species in East Asia. Nature Communications Vol. 9, Article number 4488: 1-14. Enllaç a l’article : https://www.nature.com/articles/s41467-018-06837-3
|
Darrera actualització de divendres, 21 de desembre de 2018 10:48 |
Retrobada Reseda hookeri, que es creia extingida de Catalunya |
|
dijous, 6 de desembre de 2018 16:29 |
S'ha publicat en línia una Nota Breu al Butlletí de la ICHN, de la que són autors Moisès Guardiola i Xavier Romera, en la qual es dóna a conèixer la troballa d'aquest tàxon a les platges del Maresme, que es considerava extingit.
Guardiola i Romera consideren que l'avaluació actualitzada atorga a l'espècie la categoria "En perill crític" CR B1ab(ii,iii,iv)c(ii,iii,iv);C2a(ii)b segons criteris UICN 2012.
Més informació
- Moisès Guardiola & Xavier Romera (2018). Reaparició de Reseda hookeri (Resedaceae) a les platges del Maresme, una espècie considerada extingida a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural 82: 69-82 (en línia) - Enllaç a l'article
|
Darrera actualització de dijous, 6 de desembre de 2018 16:36 |
|
|