Castellet, al Parc del Foix (Foto: Ddb)

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla especial del Parc del Foix, de Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola , promogut per la Diputació de Barcelona i tramès pels Ajuntaments esmentats. El nou pla és vigent des de la seva publicació al DOGC, el 27 d'abril. Ara, la superfície protegida és de 3.150 hectàrees de superfície.

Un equip de recerca coordinat per Anna Traveset (IMEDEA) i Pablo Vargas (CSIC) acaben de publicar un conjunt de tres articles relacionats amb la frugivoria i la dispersió a llarga distància (DLD= LDD) a les Illes Galàpagos. Un primer article (Heleno et al. 2011) és una revisió de la informació sobre les interaccions de frugivoria animal-planta a les Galàpagos. El segon (Vargas et al., 2012) i el tercer (Nogales et al., 2012) articles sintetitzen informació sobre com les plantes van arribar a les illes (mecanismes de dispersió a llarga distància de colonització de les galàpagos des dels continents). Les lliçons derivades del coneixement del cas d'aquestes illes permeten disposar d'idees per interpretar les relacions entre poblacions d'espècies amenaçades del nostre territori, en les quals intervenen fenòmens de DLD, com ara els vols d'aus migratòries que interconnecten basses i àrees humides amb un patró de dispersió de granes o propàguls particular.

Font: Generalitat de Catalunya

Actualització 17/5/2012 - Segons les dades provisionals facilitades pel Cos d’Agents Rurals ahir al vespre, el foc que crema a la Ribera d'Ebre ja ha afectat 3.081,59 Ha, dels termes municipals de Rasquera (1.370,57 Ha), el Perelló (1.248,79 Ha), Tivenys (462,12 Ha) i Benifallet (0,1 Ha). Segons els termes emprats per l'administració d'emergències i d'ocupació del sòl,  d’aquesta superfície 2.350,52 Ha (el 76,28% del total) són de matollar, 212,94 Ha són de massa arbrada i 204,85 de pastures. D’altra banda, 203,39 Ha són de terrenys improductius, 108, 38 Ha pertanyen a conreus i 1,51 Ha a vegetació urbana.

Platystrophia ponderosa, braquiòpode (Ordovicià superior) provinent d’Indiana (EEUU) (Font: Wikipedia)

Un equip d’investigadors de la Universitat de Georgia, als EEUU, ha analitzat més de 46.000 fòssils de 52 jaciments i ha trobat que el nombre elevat d’individus va ajudar els braquiòpodes a sobreviure a l’extinció ordoviciana, que va produir la mort d’aproximadament la meitat de formes de vida de la Terra, fa uns 444 milions d’anys. Sorprenentment, però, l’abundància no va ajudar aquestes espècies a persistir períodes llargs fora de l’esdeveniment d’extinció. La investigació, publicada recentment a la revista Paleobiology per A. Zaffos & S.M. Holland (2012) permet analitzar la dinàmica de les extincions, fenomen que no és fàcil d’abordar amb dades empíriques des de la Biologia de la conservació.