Ja es poden consultar a internet les primeres fitxes del llibre vermell de briòfits. L'Atlas y Libro Rojo de los Briófitos Amenazados de España (ABRa) es un projecte finançat per la Dirección General de Medio Natural y Política Forestal del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, coordinat des de la Universitat de València per Ricardo Garilleti. Hi participen equips científics de tot l'estat i té el suport de la Sociedad Española de Briología.

Microbryum fosbergii - VU (Foto: ABRa)

El Consell de Ministres, en la sessió de divendres passat, va acordar, a proposta del MAGRAMA, revisar el Reial Decret d'espècies exòtiques invasores (1628/2011, de 14 de novembre), atenent a les diverses queixes i reclamacions de múltiples orígens, per exemple viveristes, jardiners, caçadors, pescadors, etc. En algunes comunitats autònomes (sobretot a Canàries) s'ha aixecat un dur debat entre partidaris i detractors de la norma i en d'altres s'han iniciat procediments per interposar recursos contra l'aplicació del decret (per exemple, Catalunya).

Tot i que el llistat d'espècies incloses ja feia preveure desacords i conflictes, caldrà seguir detalladament el resultat de la revisió, tement una devaluació tan substancial que deixi pràcticament sense efecte el decret, que va ser aprovat per l'anterior govern del PSOE pocs dies abans d'acabar el seu mandat.

Més informació

• Nota de premsa 24/2/2012 - Web del Consell de Ministres d'Espanya

Silene stenophylla (Font: PNAS)

Segons que publica un article recent de la revista PNAS, científics russos de l'Acadèmia de Ciències (Yashina et al., 2012), han aconseguit fer reviure, a partir de teixits maternals de llavor i via cultiu in vitro, plantes de Silene stenophylla Ledeb. (Caryophyllaceae), conservades a gran fondària (> 30 m) en un niu d'esquirols de Sibèria, sota una capa de permafrost intacta de fa més de 30.000 anys.

El resultat de la recuperació d'aquest material tan antic reforça el paper dels bancs de granes del sòl en la preservació de material genètic a llarg termini, confirma la resistència a la radiació de granes que es mantinguin viables i fa possible la comparació de taxes d'evolució comparant genotips actuals i de fa 30.000 anys.

Després d'haver revisat 249 projectes de reintroducció de plantes, un ampli equip d'investigadors de diversos països, coordinats per Sandrine Godefroid, amb la participació, entre d'altres, de José M. Iriondo (Universidad Rey Juan Carlos) i de Margalida Vicens (Jardí Botànic de Sóller), conclouen que l'èxit de les reintroduccions --mesura considerada important en les estratègies de conservació d'espècies amenaçades--  és generalment baix i que, a més, va disminuint al llarg del temps. La revisió, publicada a Biological Conservation, identifica punts clau que poden explicar el percentatge de fracassos i proposa solucions que puguin millorar l'èxit de programes que no sempre es duen a terme amb la informació o la planificació necessàries.