Els treballs de seguiment de Seseli farrenyi promoguts pel Parc Natural del Cap de Creus i la Delegació de Medi Natural de Girona han permès descobrir la germinació d'aquesta espècie endèmica amenaçada i legalment protegida a Catalunya.

Podeu accedir al resum que en fa M.C. Martinell (NatBioC) al nostre web, donant a conèixer els primers resultats de la seva recerca, que seran presentats en una jornada monogràfica que tindrà lloc demà al Parc Natural.

S'acaba d'anunciar la celebració de les III Jornades de Conservació de Flora, que tindran lloc del 14 al 16 de juny a Lleida, organitzades per la UdL i el DAAM de la Generalitat de Catalunya.

Les modalitats de participació, fulls d'inscripció, presentació de resums, programa, etc. són disponibles des d'avui mateix al web de les Jornades

Més informació

III Jornades de Conservació de Flora - Web UdL /Fundació

Zona humida restaurada a l'Aragó (Foto: D. Moreno-Mateos / UC Berkeley)

La restauració de zones humides és una indústria de mil milions de dòlars als EEUU que té per objectiu crear ecosistemes similars als que han desaparegut durant el segle passat. Però una nova anàlisi dels projectes de restauració demostra que les zones humides restaurades rarament atenyen la qualitat d'una zona humida natural. "Una vegada s'ha degradat una zona humida, no recupera, en molts anys, el seu estol de plantes o les riques acumulacions edàfiques de carboni orgànic, que afecten els cicles naturals d'aigua i de nutrients", afirma David Moreno-Mateos, un estudiant postdoctoral de l  University of California, Berkeley. “Fins i tot després de cent anys, la zona humida restaurada és encara diferent de com era abans i potser no es recuperarà mai".

L'estudi, publicat a PLOS fa tres dies, s'origina en la tesi de D. Moreno-Mateos, que va estudiar la restauració hàbitats humits a Espanya i consta d'una metaanàlisi de 124 estudis de seguiment de zones humides en 621 indrets de tot el món, comparant-los amb zones humides naturals. Prop d'un 80% eren als EEUU i algunes havien estat restaurades fa més de 100 anys, en la creença que hom pot recrear els hàbitats destruïts amb facilitat. Aquesta idea també és àmpliament estesa a casa nostra.

Els darrers dies de 2011 ha aparegut el volum 66 (2) de la revista Candollea, que publica el Conservatoire et Jardin Botaniques de Ginebra, que inclou un interessant article de Jaume Gamisans i col·laboradors, on es descriu una nova espècie de Còrsega, Hippocrepis conradiae Gamisans & Hugot. La particularitat de la nova espècie endèmica és que constitueix el lloc de posta i d'alimentació de Polyommatus coridon Poda, 1761, subsp. nufrellensis Schurian, 1977, un lepidòpter (Lycaenidae) també endèmic de l'illa de Còrsega. Com destaquen els autors, La coévolution de ces deux rares endémiques corses dont l’un des deux est étroitement lié à l’autre et qui ont perduré dans une aire d’extension si limitée est un phénomène extraordinaire qui mérite tous nos efforts de conservation.