El conjunt de les terres de l'Ebre (incloent-hi el Delta, els Ports, Cardó, etc.) es troba a la recta final del procés de preparació de la candidatura a esdevenir Reserva de la Biosfera, dintre del programa MAB (Man and Biosphere). Compta amb el vist-i-plau del Ministeri de Medi Ambient, que ja ha presentat la documentació. La UNESCO té prevista la resolució de la petició el proper mes de juny.

Dissabte passat es va inaugurar a Tarragona l'exposició Paradisus.  Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orléans., que es pot visitar fins a l'estiu al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Es tracta de la darrera de les realitzacions portades a terme dins del projecte “Comenius Regio Tarragona-Orléans 2010-2012. Biodiversitat: Jardins romans i Jardins del Loira”, coordinat pels ajuntaments d’ambdues ciutats. L’exposició ha estat realitzada conjuntament pel Muséum d’Orléans i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb la resta de participants del projecte.

Bombus hortorum pol·linitzant Delphinium montanum (Fotos: M. Bosch, vegeu Bosch, 2011, Esperó de muntanya, a la Planta del Mes del Portal BioC)

Segons que acaba de publicar la revista Science, investigadors de les universitats britàniques de Stirling i Lancaster i simultàniament, i de manera independent, també investigadors francesos de l'INRA i el CNRS, han identificat, a través d'estudis experimentals, els neonicotinoides com a component dels plaguicides que serien responsables de la disminució alarmant del nombre de borinots (Bombus terrestris), amb efectes letals sobre els serveis de la pol·linització, de manera paral·lela a l'efecte del declivi de les plantes sobre els propis pol·linitzadors. Per l'impacte de la notícia, ràpidament se n'han fet ressò els mitjans de comunicació, inclosos els més prestigiosos com ara la BBC.

El Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón acaba de publicar la monografia Biología de la Conservación de Vella pseudocytisus subsp. paui, una planta amenazada de Aragón, editada per F. Domínguez, D. Guzmán i J.C. Moreno, que recull tota la informació acumulada, força voluminosa, sobre el “crujiente”, arbust endèmic de la zona de Terol, que té quatre localitats conegudes. L'obra conté nombroses informacions útils i pràctiques sobre metodologia de treball en biologia de la conservació d'espècies llenyoses mediterrànies.