Ramaderia en pastures pirinenques (Foto IRBio)

Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat que s’expandeixin els boscos dels Pirineus. Així ho demostra un article amb participació d’Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CTFC i del CREAF i l’investigador Josep Ninot del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

Més informació

Seguir llegint (Notícia IRBio, 21/3/2016)

Segons que informa avui la UB, la biodiversitat de la flora dels conreus de cereals s’ha reduït dràsticament a Catalunya d’ençà dels anys cinquanta fins a l’actualitat, tal com conclou un estudi publicat a la revista Agriculture, Ecosystems & Environment que signen els professors Lourdes Chamorro, Ramon Maria Masalles i Francesc Xavier Sans, del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio).

L’article científic estima que la intensificació agrícola ha provocat una reducció de vora un 50 % de la riquesa i d’un 70 % en l’abundància de les anomenades males herbes (flora arvense) respectivament. Aquesta disminució ha estat especialment dramàtica en les espècies més rares i en aquelles que són pròpies dels sembrats (espècies segetals), amb unes pèrdues de fins al 87 %. Es calcula que a la majoria de camps de cereals actuals han desaparegut al voltant d’un centenar d’espècies, una trentena de les quals eren pròpies dels sembrats. Fins i tot, algunes d’aquestes espècies eren freqüents fa mig segle, com ara la vacària (Vaccaria hispanica), la niella (Agrostema githago) o el gallaret (Papaver dubium).

Més informació

• Notícia 17/3/2016 - Web Universitat de Barcelona
• Chamorro, L.; Masalles, R. M. ; Sans, F. X. «Arable weed decline in Northeast Spain: Does organic farming recover functional biodiversity?» Agriculture, Ecosystems & Environment, 2016. Doi:10.1016/j.agee.2015.11.027

El passat 27 de febrer va tenir lloc a Olot la desena edició del Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. En aquesta sessió, les comunicacions relacionades amb la conservació de flora van ser les següents.


Estructura de les poblacions de teix a Catalunya i efecte de la vegetació que l’envolta
Antònia Caritat, Jordi Camprodon, Pere Casals, Ana I. Ríos, David Guixé, Santiago Martín-Alcón i Lluís Coll (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Life Taxus: un projecte de conservació del teix a Catalunya
Jordi Camprodon, Pere Casals, Antònia Caritat, David Guixé i Ana I. Ríos (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Noves dades sobre la germinació i propagació ex situ de l’endemisme Polygala vayredae
Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa), Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya), Josep Maria Montserrat i Míriam Aixart (Jardí Botànic de Barcelona)

Experiència de restitució d’una població de Dryopteris remota a l’Alta Garrotxa
Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya), Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa) i Xavier Oliver (Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural

Els resums de les comunicacions es poden consultar al web de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, a través d’aquest enllaç

Més informació:

• X Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa – Resums de les ponències (enllaç al pdf)

La nova reserva genètica es troba situada a Hoya de Pedraza, un dels jardins de la Red Andaluza de Jardines Botánicos (Foto: Geobio)

La Junta de Andalucía té aprovat un Pla de Recuperació multiespecífic de flora per a les plantes d'alta muntanya (Plan de Recuperación de especies amenazadas de Altas Cumbres). Una de les mesures que contempla el pla és la creació de reserves genètiques per a espècies altament amenaçades (mesura proposada en diversos documents del BioC i inclosa a l'ECCF 2014-2020).

El darrer número del Boletín Geobio informa de la construcció d'una reserva genètica per a Artemisia granatensis, endemisme amenaçat de les zones culminals de Sierra Nevada, sotmès a sobrepressió per la demanda com a medicinal ("manzanilla de la sierra"). La reserva s'ha creat en un dels jardins de la xarxa de jardins botànics dels parcs naturals d'Andalusia i compta enguany amb un miler d'individus, obtinguts de 5 poblacions naturals. Per a l'any 2017 està previst que es disposi ja de 2000 individus que permetin capturar la major part de la diversitat genètica de l'espècie.

Més informació

• Junta de Andalucía - Plan de Recuperación de especies amenazadas de Altas Cumbres - Enllaç al document
• Junta de Andalucía - Boletín Geobio, 51 (2016) - Enllaç al document