Acte de presentació del Cartell de Sant Jordi 2016 de la UB. Les caputxes o paperines de paper reprodueixen els sistema de pol·linització "automàtic" de Pere Dot (Foto: UB)

Per primera vegada, un procés bàsic en biologia reproductiva de plantes -la pol·linització- ha estat seleccionat com a motiu per al cartell de la festivitat de Sant Jordi per part de la Universitat de Barcelona, que va ser presentat ahir

El cartell és obra de les professores de la Facultat de Belles Arts Marta Negre i Àngels Viladomiu, i representa el procés d’hibridació d’una nova varietat de rosa a partir del mètode de fecundació automàtic del reconegut hibridador català Pere Dot (1885-1976). Aquest mètode "automàtic", ideat per Dot a la dècada dels 50, consisteix en l'eliminació de les peces florals, llevat dels estams, de la flor donadora -que es col·loca en una paperina de paper amb incisions per encaixar-hi el receptacle- mentre que també s'eliminen les peces florals (llevat de les femenines) de la flor receptora, al seu torn embolcallada per una altra paperina de paper ad hoc. Finalment, s'encaixen ambdues paperines (la masculina a dalt) i, durant uns dies, es produeix una pol·linització "automàtica" per "pluja" del pol·len de la flor donadora dins del joc caputxes de paper.

Il·lustració del sistema "automàtic" de Pere Dot en el qual s'ha inspirat el cartell de la UB, aparegut a l'article The rose in Spain , American Roses Annual 1950 (Foto: Blog dels Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat)

Podeu trobar una descipció d'aquest mecanisme i de les aportacions de Pere Dot al Blog dels Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat.

Pere Dot i Martínez (Foto: Viquipèdia)

Més informació

• Cartell de Sant Jordi 2016 - Web UB
• Notícia 11/4/2016 - Web UB
• Pere Dot, l'aventura de les roses a Catalunya - Blog dels Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat

S'ha tramès la informació sobre inscripcions a les IV Jornades de Conservació que enguany es celebren a Olot els dies 30 de juny, 1 i 2 de juliol de 2016. Segons els organitzadors, aquestes Jornades "són continuadores de les celebrades anteriorment a Blanes, Barcelona i Lleida, que van comptar amb un gran èxit de participació i permetran avaluar els avenços assolits els darrers anys en l’àmbit de la conservació de la flora i la funga a Catalunya".

Més informació

• IV Jornades de Conservació de Flora i Funga - Web de la Generalitat de Catalunya

(Foto: Conservation This Week)

El butlletí electrònic Conservation this Week, editat per la Universitat de Washington, ha donat a conèixer un nou mètode per convertir diòxid de carboni i material vegetal no comestible (com ara gramínies i residus agraris) en plàstics. El CO₂ requerit per al procés s'obtindria de les emissions industrials. Això representaria una alternativa als pàstics PET derivats del petroli que s'empren usualment per a fer ampolles de plàstic.

L'article, del professor de química de la Universitat Stanford  Matthew Kanan i col·laboradors s'ha publicat a Nature.

Més informació

• Aanindeeta Banerjee, Graham R. Dick, Tatsuhiko Yoshino & Matthew W. Kanan (2016). Carbon dioxide utilization via carbonate-promoted C-H carboxylation. Nature doi: 10.1038/nature17185.

• Resum: Conservation - University of Washington

Ramaderia en pastures pirinenques (Foto IRBio)

Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat que s’expandeixin els boscos dels Pirineus. Així ho demostra un article amb participació d’Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CTFC i del CREAF i l’investigador Josep Ninot del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

Més informació

Seguir llegint (Notícia IRBio, 21/3/2016)