|
Conservació de varietats autòctones: espigalls |
 |
|
dijous, 18 de febrer de 2016 11:56 |
|
Foto: Diputació de Barcelona
Segons que informa la Diputació de Barcelona, el Parc del Garraf ha recuperat el conreu de la col brotonera o espigall, una hortalissa originària d'aquesta zona, concretament a la finca de Can Grau. El projecte, promogut per la Fundació Miquel Agustí, vinculada amb l'Escola d'Agricultura de la UPC i dedicada a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i els productes autòctons, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Parcs Naturals, comporta una línia de recerca entorn aquesta varietat tradicional, posant les bases per a la millora del seu rendiment en explotacions productores al Parc del Garraf.
Els brotons i els espigalls són dues parts de la col brotonera, una varietat cultivada de la col (Brassica oleracea) que corresponen a fases diferents del creixement d'aquesta planta, originària i tradicional de la zona del Garraf. Durant els mesos d'octubre i novembre li creixen uns brots amb molta fulla, que són els brotons, i al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls –inflorescències immadures–, que es poden collir fins al març i es consumeixen localment a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Més informació
|
|
Darrera actualització de dijous, 18 de febrer de 2016 12:06 |
|
|
Hibridació i aïllament en flora de muntanya |
|
|
dimecres, 10 de febrer de 2016 10:43 |
|
 Ahir va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la lectura de la tesi doctoral de Gemma Mas de Xaxars, investigadora del GReB, amb el títol Especiació en plantes de muntanya: una aproximació biosistemàtica als papers de la hibridació i l'aïllament geogràfic. El treball, dirigit per J. Vallès i T. Garnatje, va obtenir la màxima qualificació.
A la tesi s'analitzen quatre casos d'especiació en plantes de muntanya (pertanyents als gèneres Saxifraga, Jacobaea, Raponthicum i Artemisia), on han jugat una paper els canvis cromosòmics derivats de fenòmens de contacte (la hibridació) o l'aïllament.
Com que la tesi ha estat presentada com a compendi de publicacions, es pot accedir al seu contingut a través dels articles publicats, que es citen a continuació
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Sacrifici de cabres per a conservació de la flora pitiüsa |
|
|
divendres, 5 de febrer de 2016 20:53 |
|
Les cabres als penyals d'Es Vedrà. Foto: Periodico de Ibiza
Segons que informa la premsa d'avui, tècnics de l'IBANAT i del Govern Balear han iniciat la campanya d'erradicació de les cabres domèstiques presents des de fa uns 25 anys a l'illot des Vedrà, davant les costes d'Eivissa. Dels cinc exemplars inicials, s'ha arribat a comptar-ne més de 80. L'actuació ha de comportar la mort d'unes quaranta cabres. Es tracta d'una mesura valenta, avalada per diversos informes científics de biòlegs de la conservació, que el Govern ha tingut en compte.
L'illot d'Es Vedrà, davant la costa d'Eivissa
Algunes persones i grups han mostrat la seva disconformitat amb l'acció. No obstant, el perill de la sobrecàrrega de cabres per a la flora endèmica i amenaçada d'Es Vedrà era coneguda des de fa temps. Finalment els propietaris de l'illot han reconegut que els animals no són seus.
Més informació
|
|
Darrera actualització de divendres, 5 de febrer de 2016 21:19 |
|
Gràfics per a la conservació |
|
|
dilluns, 25 de gener de 2016 10:31 |
|
Amb el finançament de la Rufford Foundation, la revista Oryx, que publica treballs de Biologia de la Conservació, promou la difusió del paquet "Graphics for Conservation", que inclou recomanacions de tipus de lletra, presentació i dibuix de mapes, taules, figures, etc., com a guia per als treballs que s'enviïn a la revista, però també com a suport a d'altres publicacions, informes, mapes, etc., que els professionals de la conservació hagin de dur a terme.
Graphics for Conservation - Enllaç a la introducció i demostració |
|
Regulació del desarrelament d'arbres i arbustos |
|
|
dimecres, 20 de gener de 2016 11:56 |
|
Exemplar arborescent de boix (Buxus sempervirens). Foto: Prosopee, a Viquipèdia, llicència CC 3.0)
Fa unes setmanes, en un dels darrers actes de govern del conseller del DAAM, Jordi Ciuraneta, es va publicar al DOGC del 12 de novembre el DECRET 242/2015, de 10 de novembre, pel qual es regula el desarrelament d'arbres i d'arbustos. Tot i que es tracta de l'aplicació de normativa europea o catalana anterior i d'una norma tècnica per regular l'extracció de material vegetal per a finalitats ornamentals (arbres i arbustos equiparats) i no d'una reglamentació de conservació de flora, no hi ha dubte que és una eina complementària per tal de vetllar per una explotació forestal compatible amb la conservació de la biodiversitat.
Si la finca a explotar disposa d'un pla d'ordenació forestal aprovat, només cal que ho comuniqui al DAAM; si no és el cas, el decret requereix autorització prèvia, encara que no es fa referència en cap cas a l'avaluació de danys potencials a espècies de flora amenaçada o protegida. Es tracta d'una situació equivalent a la de l'explotació per a obtenció de biomassa per a combustible que, en qualsevol cas, atorga la responsabilitat de la supervisió a l'administració.
La definició d'arbust establerta al decret és planta generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçada màxima, i mancada de tronc principal. Avui mateix, el diari The Guardian explica la transcendència del canvi de definició oficial de la tipologia de les plantes, amb l'exemple del cocoter: des d'avui, a l'estat de Goa (Índia) ha deixat de ser "arbre" per passar a ser "palmera", cosa que pot afavorir els agents de desenvolupament però potser no tant els productors...
Més informació
|
|
Darrera actualització de dimecres, 20 de gener de 2016 21:15 |
|
|
|
|
<< Inicia < Anterior 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Següent > Final >>
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
format RSS 2.0 
