|
Nova Guia de les Plantes de Menorca |
 |
|
dimarts, 1 de març de 2016 17:28 |
|
 A cavall del canvi d'any 2015/2016, ha vist la llum una nova edició de "Guia de les Plantes de Menorca", la segona (corregida; la primera, de 2014, es va exhaurir de seguida). En són autors l'equip dirigit per Pere Fraga, amb Irene Estaún, Mireia Comas i Eva Cardona i és editada pel Consell Insular de Menorca i l'Institut Menorquí d'Estudis.
Aquesta guia forma part del programa de guies de natura de la Reserva de la Biosfera de Menorca (n'és el volum 4) i és un producte més de la "factoria LIFE", de les diverses publicacions de qualitat que l'equip finançat per successius projectes europeus LIFE ha dedicat de la conservació de la flora menorquina.
El llibre té una introducció sobre la flora menorquina, el paisatge vegetal i les principals comunitats, així com les accions de conservació més rellevants dutes a terme i el gruix de l'obra és dedicat a l'apartat de guia, molt gràfica -moltes espècies són il·lustrades amb fotografies de detall- on els tàxons són presentats per agrupacions pràctiques, no estrictament taxonòmiques. De vegades són famílies (lleguminoses o compostes), o gèneres (aladerns, o allasses, o bledes) d'altres són grups morfològics (els "cards"), d'altres són agrupades per hàbitats o ambients (plantes de dunes, de pradells o de roques), sempre seguint criteris de practicitat i de senzillesa d'ús. Al final de l'obra, els diversos índexs en faciliten la consulta
L'obra, a més de molt útil és fàcil d'emprar i molt bella. No es pot demanar res més!
Més informació
- Fraga Arguimbau, P., Irene Estaún Clarisó, Mireia Comas Casademont i Eva Cardona Pons (2015). Guia de Les Plantes de Menorca. Menorca Reserva de la Biosfera, 4. Consell Insular de Menorca i l'Institut Menorquí d'Estudis. Menorca. 353 p. ISBN 978-84-15291-14-5 / Dipòsit Legal ME 14/2016.
|
|
Darrera actualització de dimarts, 1 de març de 2016 17:49 |
|
|
Biologia reproductiva del cap de gat |
|
|
dilluns, 22 de febrer de 2016 16:57 |
|
 Foto: Generalitat Valenciana
El cap de gat (Helianthemum caput-felis), una espècie endèmica i amenaçada del SE Ibèric, ha estat estudiat des del punt de vista de la biologia reproductiva per l'equip del CIBIO de la Universitat d'Alacant format per Jonás C. Agulló, Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan, en un article acabar de publicar a la revista Flora.
Els investigadors han identificat diferències en la producció de fruits i llavors entre poblacions continentals i insulars (a les poblacions continentals, l'espècie es comporta principalment com a al·lògama). Els pol·linitzadors de H. caput-felis han resultat ser majoritàriament himenòpters i coleòpters, per als quals l'espècie és la principal càrrega pol·línica.
L'article conclou amb recomanacions de gestió derivades del coneixement de la pol·linització.
Més informació
- Agulló, Jonàs, C., Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan (2015) - Puzzling out the reproductive biology of the endangered cat’s head rockrose (Helianthemum caput-felis, Cistaceae). Flora 217: 75-81 - Enllaç a l'article
|
|
Vídeovigilància per a espècies catalogades |
|
|
dijous, 18 de febrer de 2016 16:45 |
|
 Segons que informa avui el diari digital El Món, la comissió de seguiment de la restauració i conservació del Pi de les Tres Branques ha encarregat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que elabori un estudi sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància al Pi Vell i al Pi Jove.
Aquest arbre catalogat com a monumental per la Generalitat de Catalunya és un exemplar de Pinus sylvestris de prop de 25 m d'alt, situat al pla de Campllong (Castellar de Riu, Berguedà) i és símbol de la unitat dels Països Catalans. S'hi celebren aplecs des de fa dècades però darrerament ha estat objecte de diverses bretolades i actes destructius de manera reiterada, a causa del seu significat nacional, l'últim dels quals, el passat mes de gener.
Segons declaracions de l'alcalde del municipi afectat s'espera que la càmera de vídeovigilància pugi tenir efecte disuassiu o en tot cas permeti la identificació dels agressors, a més de les mesures ja preses com ara el reforç del tronc amb plaques d'acer. L'ús de vídeos en la protecció d'elements de flora no és freqüent al nostre país (tot i que s'ha emprat com a instrument de seguiment en treballs científics de biologia de la conservació i de gestió), mentre que és ja un element habitual en el seguiment de la fauna.
Més informació
|
|
Conservació de varietats autòctones: espigalls |
|
|
dijous, 18 de febrer de 2016 11:56 |
|
Foto: Diputació de Barcelona
Segons que informa la Diputació de Barcelona, el Parc del Garraf ha recuperat el conreu de la col brotonera o espigall, una hortalissa originària d'aquesta zona, concretament a la finca de Can Grau. El projecte, promogut per la Fundació Miquel Agustí, vinculada amb l'Escola d'Agricultura de la UPC i dedicada a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i els productes autòctons, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Parcs Naturals, comporta una línia de recerca entorn aquesta varietat tradicional, posant les bases per a la millora del seu rendiment en explotacions productores al Parc del Garraf.
Els brotons i els espigalls són dues parts de la col brotonera, una varietat cultivada de la col (Brassica oleracea) que corresponen a fases diferents del creixement d'aquesta planta, originària i tradicional de la zona del Garraf. Durant els mesos d'octubre i novembre li creixen uns brots amb molta fulla, que són els brotons, i al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls –inflorescències immadures–, que es poden collir fins al març i es consumeixen localment a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Més informació
|
|
Darrera actualització de dijous, 18 de febrer de 2016 12:06 |
|
Hibridació i aïllament en flora de muntanya |
|
|
dimecres, 10 de febrer de 2016 10:43 |
|
 Ahir va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la lectura de la tesi doctoral de Gemma Mas de Xaxars, investigadora del GReB, amb el títol Especiació en plantes de muntanya: una aproximació biosistemàtica als papers de la hibridació i l'aïllament geogràfic. El treball, dirigit per J. Vallès i T. Garnatje, va obtenir la màxima qualificació.
A la tesi s'analitzen quatre casos d'especiació en plantes de muntanya (pertanyents als gèneres Saxifraga, Jacobaea, Raponthicum i Artemisia), on han jugat una paper els canvis cromosòmics derivats de fenòmens de contacte (la hibridació) o l'aïllament.
Com que la tesi ha estat presentada com a compendi de publicacions, es pot accedir al seu contingut a través dels articles publicats, que es citen a continuació
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
<< Inicia < Anterior 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Següent > Final >>
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
format RSS 2.0 
