El passat 27 de febrer va tenir lloc a Olot la desena edició del Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. En aquesta sessió, les comunicacions relacionades amb la conservació de flora van ser les següents.


Estructura de les poblacions de teix a Catalunya i efecte de la vegetació que l’envolta
Antònia Caritat, Jordi Camprodon, Pere Casals, Ana I. Ríos, David Guixé, Santiago Martín-Alcón i Lluís Coll (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Life Taxus: un projecte de conservació del teix a Catalunya
Jordi Camprodon, Pere Casals, Antònia Caritat, David Guixé i Ana I. Ríos (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Noves dades sobre la germinació i propagació ex situ de l’endemisme Polygala vayredae
Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa), Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya), Josep Maria Montserrat i Míriam Aixart (Jardí Botànic de Barcelona)

Experiència de restitució d’una població de Dryopteris remota a l’Alta Garrotxa
Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya), Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa) i Xavier Oliver (Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural

Els resums de les comunicacions es poden consultar al web de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, a través d’aquest enllaç

Més informació:

• X Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa – Resums de les ponències (enllaç al pdf)

La nova reserva genètica es troba situada a Hoya de Pedraza, un dels jardins de la Red Andaluza de Jardines Botánicos (Foto: Geobio)

La Junta de Andalucía té aprovat un Pla de Recuperació multiespecífic de flora per a les plantes d'alta muntanya (Plan de Recuperación de especies amenazadas de Altas Cumbres). Una de les mesures que contempla el pla és la creació de reserves genètiques per a espècies altament amenaçades (mesura proposada en diversos documents del BioC i inclosa a l'ECCF 2014-2020).

El darrer número del Boletín Geobio informa de la construcció d'una reserva genètica per a Artemisia granatensis, endemisme amenaçat de les zones culminals de Sierra Nevada, sotmès a sobrepressió per la demanda com a medicinal ("manzanilla de la sierra"). La reserva s'ha creat en un dels jardins de la xarxa de jardins botànics dels parcs naturals d'Andalusia i compta enguany amb un miler d'individus, obtinguts de 5 poblacions naturals. Per a l'any 2017 està previst que es disposi ja de 2000 individus que permetin capturar la major part de la diversitat genètica de l'espècie.

Més informació

• Junta de Andalucía - Plan de Recuperación de especies amenazadas de Altas Cumbres - Enllaç al document
• Junta de Andalucía - Boletín Geobio, 51 (2016) - Enllaç al document

Posta de sol al Puig Major, amb el perfil de les instal·lacions militars (Foto: Álvaro Carmona CC BY-SA 3.0). La zona culminal és objecte d'un pla de recuperació de flora.

Acaba de publicar-se en línia, a la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution, l'article One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae), del qual són autors Sergi Masso, Jordi López-Pujol i Cèsar Blanché, membres del BioC i Javier López-Alvarado i Llorenç Sàez, investigadors de la UAB.

Mitjançant l'electroforesi d'isoenzims, s'ha analitzat la diversitat genètica d'Agrostis barceloi L.Sáez & Rosselló, endèmica extrema (ENE) del cim del Puig Major, a l'illa de Mallorca, un tetraploide que té menys de 100 individus de població total mundial. Tots els individus analitzats mostren el mateix genotip, amb heterozigosi fixada, que és interpretat com a resultat de la combinació a) d'un efecte fundador des d'un avantpassat continental (event únic), b) d'una petita mida poblacional actual i c) de les amenaces antròpiques derivades de la voladura de part del cim per a construcció d'instal·lacions militars i de la sobrepastura.

L'article proposa mesures de conservació com ara preservació de granes i producció de nous individus per a reforçaments poblacionals. Aquestes mesures formen part del conjunt d'accions del Pla de Conservació de la flora del Puig Major, zona on coexisteixen d'altres espècies ENE, rares i amenaçades, que fan d'aquesta zona culminal una autèntica joia de la flora mediterrània.

Més informació

• Massó, S., J. López-Pujol, J. López-Alvarado, C. Blanché & L. Sàez (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Syst Evol [online] - DOI 10.1007/s00606-016-1283-9 - Enllaç a l'article

Ahir va morir i avui ha estat enterrat l'amic Ferran Royo, biòleg i botànic, apassionat i excel·lent coneixedor de la flora de les terres de l'Ebre, després d'una llarga malaltia, contra la qual ha lluitat en els darrers mesos.

Ferran Royo, durant la presentació de l'obra "Plantes del Port"

Ferran Royo Pla nasqué a Santa Bàrbara (Montsià). Estudià la llicenciatura de Biologia i,  resident a Vinaròs, treballà a l’IES Joan Coromines de Benicarló (tot i que es definia com un pagès que fa de professor). Compaginà la seva activitat docent amb la recerca florística i taxonòmica. És autor de la tesi doctoral Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta (2006), dirigida per Lluís de Torres i Ramon M. Masalles.

L'excel·lent coneixement de la flora i el territori ebrenc, i meridional en general, el van dur a la participació en diverses publicacions pròpies o en col·laboració. En particular volem destacar aquí la seva participació com a expert en l'aportació de dades per al Llibre Vermell de Plantes Vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (2010).

Portada de la Tesi Doctoral de Ferran Royo

A més de la pròpia recerca, Ferran Royo participà durant molts anys en la divulgació del patrimoni natural i cultural del territori i, especialment, en l'organització i dinamització d'un equip d'estudiosos que formen el Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”, aplegat a l'entorn del Museu del Montsià.

Aquesta tasca culminà en la publicació de l'obra "Plantes del Port", el tercer i darrer volum dels quals veié la llum per Sant Jordi de 2010. El conjunt dels  tres volums, aplegats en un estoig, té 1.290 pàgines impreses a tot color, amb més 370 figures i dibuixos i unes 3.000 fotografies. El recompte d'espècies frega les 1.400, mentre que el de tàxons s'atansa als 1.600.

El botànic planer (de la Plana de Santa Bàrbara, al Montsià) encara va coordinar l'any 2012 la publicació, promoguda per l'Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre “Bitxac” i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre,de l'edició del primer llibre de bolets específic del territori meridional titulat “Bolets del Port, Maestrat, Matarranya i Terres de l’Ebre”.I ara fa un any, el febrer de 2015, encara va participar a l'homenatge a Font Quer que va tenir lloc a Prat de Comte.

Descansi en pau un molt bon botànic i millor persona.

Més informació

• Notícia 19/4/2010 - Portal BioC

• Notícia 22/10/2012 - La Plana Ràdio

• Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre" - Enllaç web

• Tesi doctoral: Ferran Royo (2006) - Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta.