Amb el finançament de la Rufford Foundation, la revista Oryx, que publica treballs de Biologia de la Conservació, promou la difusió del paquet "Graphics for Conservation", que inclou recomanacions de tipus de lletra, presentació i dibuix de mapes, taules, figures, etc., com a guia per als treballs que s'enviïn a la revista, però també com a suport a d'altres publicacions, informes, mapes, etc., que els professionals de la conservació hagin de dur a terme.

• Més informació

Graphics for Conservation - Enllaç a la introducció i demostració

Exemplar arborescent de boix (Buxus sempervirens). Foto: Prosopee, a Viquipèdia, llicència CC 3.0)

Fa unes setmanes, en un dels darrers actes de govern del conseller del DAAM, Jordi Ciuraneta, es va publicar al DOGC del 12 de novembre el DECRET 242/2015, de 10 de novembre, pel qual es regula el desarrelament d'arbres i d'arbustos. Tot i que es tracta de l'aplicació de normativa europea o catalana anterior i  d'una norma tècnica per regular l'extracció de material vegetal per a finalitats ornamentals (arbres i arbustos equiparats) i no d'una reglamentació de conservació de flora, no hi ha dubte que és una eina complementària per tal de vetllar per una explotació forestal compatible amb la conservació de la biodiversitat.

Si la finca a explotar disposa d'un pla d'ordenació forestal aprovat, només cal que ho comuniqui al DAAM; si no és el cas, el decret requereix autorització prèvia, encara que no es fa referència en cap cas a l'avaluació de danys potencials a espècies de flora amenaçada o protegida. Es tracta d'una situació equivalent a la de l'explotació per a obtenció de biomassa per a combustible que, en qualsevol cas, atorga la responsabilitat de la supervisió a l'administració.

La definició d'arbust establerta al decret és planta generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçada màxima, i mancada de tronc principal. Avui mateix, el diari The Guardian explica la transcendència del canvi de definició oficial de la tipologia de les plantes, amb l'exemple del cocoter: des d'avui, a l'estat de Goa (Índia) ha deixat de ser "arbre" per passar a ser "palmera", cosa que pot afavorir els agents de desenvolupament però potser no tant els productors...

Més informació

• DECRET 242/2015, de 10 de novembre, pel qual es regula el desarrelament d'arbres i d'arbustos -Enllaç al pdf
• Notícia 20/1/2016: Indian state decides coconut trees are no longer trees but palms - The Guardian

Els investigadors asturians Eduardo Cires i José Antonio Fernández Prieto han revisat durant 2015 la filogènia del gènere Petrocoptis (cariofil·làcies), els clavells de roca endèmics de la península Ibèrica, a la revista Journal of Plant Research.

Cires i Fernández Prieto analitzen les sequències del rps16 plastídic i de les regions ITS i conclouen (1) que el gènere és monofilètic i que ha de ser independent de Silene (com s'havia preconitzat per d'altres autors); (2) que es reconeixen dos grups naturals ("cantàbric" i "pirinenc"), coincidents amb les seccions que havia proposat W. Rothmaler a la dècada dels 40 i (3) que P. pardoi i P. montsicciana (endemismes de la flora dels països catalans) han de ser considerats dues espècies diferents, extrem que també s'ha discutit força.

Recordem que els estudis del BioC (López-Pujol et al., 2001) interpretaven aquest darrer parell d'espècies com dos conjunts de poblacions amb diversitat genètica feblement diferenciada però pertanyents a un tronc comú de poblacions de migració N-S i que comparteixen molts al·lels. L'article de Cires i Fernández estudia plantes de les localitats clàssiques, però els mateixos autors ja indiquen que convindria un mostratge suplementari per avaluar millor la diversitat genètica del grup.

Més informació

• Cires, E. & J.A. Fernández Prieto (2015). Phylogenetic relationships of Petrocoptis A. Braun ex Endl. (Caryophyllaceae), a discussed genus from the Iberian Peninsula. J Plant Res 128:223-238 - Enllaç
• López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C.  Blanché (2001) Allozyme diversity of the two endemic Petrocoptis: P. montsicciana and its close related P. pardoi (Caryophyllaceae). Canadian Journal of Botany 79 (12): 1379-1389.

Acaba de veure la llum el volum 34, que porta data de 2015, de la revista Collectanea Botanica, que publica l'Institut Botànic de Barcelona i que és un número monogràfic dedicat a la flora xinesa (Ecology, evolution, and conservation of plants in China), incloent-hi articles especialment dedicats a la conservació de la flora d'aquell país.

Segons que s'afirma al resum introductori, "China tiene una de las floras más ricas del mundo con alrededor 33.000 plantas vasculares, de las cuales hasta 17.000 son endémicas. Además de estas cifras asombrosas, la flora china es muy interesante desde el punto de vista de la evolución, ya que muestra un fuerte carácter relictual con algunos auténticos «fósiles vivientes» como Ginkgo biloba o Metasequoia glyptostroboides. Al mismo tiempo, China probablemente alberga el «frente evolutivo» más importante de las floras templadas del mundo, las montañas Hengduan. Por desgracia, la flora de China también destaca por el elevado número de especies amenazadas (casi 4000), sobre todo debido a la destrucción de los hábitats y la sobreexplotación de los recursos naturales. Este número especial, que corresponde al volumen 34 de Collectanea Botanica, tiene como objetivo contribuir al conocimiento de la flora de China a través de una serie de contribuciones (siete artículos y una nota breve) que abarcan varios temas como la biogeografía, la conservación, la demografía, la ecología, la evolución y las interacciones planta-animal"

Més informació

• Accés a l'índex i contingut de la revista - Web de Collectanea Botanica