TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui està en línia?

Tenim 73 visitants en línia

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb

Sindicació

feed-image format RSS 2.0
Descoberts els gens de les plantes carnívores Imprimeix
dilluns, 6 de febrer de 2017 21:48
AddThis Social Bookmark Button

Segons que informa la UB, més de 140 anys després que Darwin publiqués el llibre Insectivorous plants (Plantes insectívores), un equip internacional ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes, tal com revela un treball en què participen els doctors Julio Rozas, Pablo Librado i Alejandro Sánchez-Gracia, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

El catedràtic Julio Rozas, de la Facultat de Biologia i de l'IRBio, amb el seu equip investigador (Foto: UB)

 

 

 

Adaptar-se a sòls pobres en nutrients amb una dieta carnívora i sobreviure és un procés evolutiu que s’ha repetit de manera independent en diverses espècies, a partir d’un mateix conjunt de gens i proteïnes. Així ho constata el treball publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, coordinat per Mitsuyasu Hasebe i Kenji Fukushima (Institut Nacional de Biologia Fonamental, Japó),  Shuaicheng Li (Universitat de la Ciutat de Hong Kong, Xina) i Victor A. Albert (Universitat de Buffalo, Estats Units).

 

Els experts han seqüenciat el genoma de la planta Cephalotus follicularis, una espècie originària d’Austràlia que té ben diferenciades les fulles insectívores —unes trampes en forma de gerra per atrapar insectes— de les fulles no insectívores (com les de la resta de plantes). El genoma d’aquesta espècie —la segona planta carnívora amb l’ADN seqüenciat, després de la Utricularia gibba— és relativament gran, i està format per 1,6 Gbp, que és gairebé la meitat del genoma humà. En total, els investigadors hi han identificat més de 36.000 gens.

 

«Segons els resultats, les fulles que atrapen insectes han adquirit noves funcions enzimàtiques: la quitinasa bàsica, que trenca la quitina (el principal component de l’exosquelet dels insectes), i la fosfatasa àcida púrpura, que allibera els grups fosfat de les molècules i ajuda a mobilitzar el fòsfor de les preses», detalla Rozas, que és director del Grup de Recerca de Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica a la Universitat de Barcelona, integrat en la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).

 

 

Més informació

  • Notícia 6/2/2017 - Web UB
  • Article original : K. Fukushima, X. Fang, D. Alvarez-Ponce, H. Cai, L. Carretero-Paulet, C. Chen, T. Chang, K. M. Farr, T. Fujita, Y. Hiwatashi, Y. Hoshi,  T. Imai, M. Kasahara, P. Librado, L. Mao, H. Mori, T. Nishiyama, M. Nozawa, G. Pálfalvi, S. T. Pollard, J. Rozas, A. Sánchez-Gracia, D. Sankoff, T. F. Shibata, S. Shigenobu, N. Sumikawa, T. Uzawa, M. Xie, C. Zheng, D. D. Pollock, V. A. Albert, S. Li, M. Hasebe. «The pitcher plant Cephalotus genome reveals genetic changes associated with carnivory». Nature Ecology & Evolution, febrer de 2017.
Darrera actualització de dilluns, 6 de febrer de 2017 22:01
 
Nous arbres i arbredes monumentals Imprimeix
dilluns, 6 de febrer de 2017 15:16
AddThis Social Bookmark Button

Foto: GenCat

 


Ha estat publicada fa poc al DOGC, l'ordre TES/271/2016, de 5 d'octubre, de declaració d'arbres i arbredes monumentals. Aquesta figura legal menor no és específicament pensada com a instrument de conservació de flora, atès que fins i tot declara espècies al·lòctones (com ara Cedrus atlantica o Eucalyptus camaldulensis).

 

No obstant, la protecció d'exemplars singulars per diversos motius (organismes-bandera, en terminologia conservacionista) atorga elements preventius addicionals a algunes espècies, hàbitats o formacions vegetals particulars.

 

Així, l'ordre citada inclou individus d'espècies com el faig (Fagus sylvatica), el pi negre (Pinus uncinata), el pi roig (Pinus sylvestris) o l'avet (Abies alba), entre d'altres del nou llistat d'arbres monumentals i una arbreda (la Grevolosa, a St. Pere de Torelló, Osona), on predomina el faig.

 

Fins ara s'han produït nou declaracions d'arbres i arbredes monumentals mitjançant les ordres de 20 d'octubre de 1987, de 30 d'agost de 1988, de 8 de febrer de 1990, de 19 d'abril de 1991, de 3 de desembre de 1992, de 18 de gener de 1995, de 3 de setembre de 1997, de 6 de juliol de 2000 i de 2 de maig de 2005

 

Més informació

Darrera actualització de dilluns, 6 de febrer de 2017 15:30
 
Ha mort Pere Montserrat Imprimeix
diumenge, 5 de febrer de 2017 12:39
AddThis Social Bookmark Button

Acabem de saber que el Dr. Pere Montserrat i Recoder va morir ahir a la nit i que el funeral es celebrarà demà a Jaca, localitat on residia.

 

Deixeble de Pius Font i Quer i autor d'una tesi doctoral sobre la flora del Maresme, va ser l'impulsor de l'Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC de Jaca. Personalitat destacadíssima de la botànica catalana i pirinenca del darrer mig segle, amb una vida longeva i fructífera, té un blog a internet dedicat a les seves publicacions que es pot consultar aquí. El seu amor per les plantes en va fer des de sempre un valent i actiu lluitador per la seva conservació.

 

Descansi en pau.

L’Ajuntament de Mataró organitza un funeral en el seu record el proper 18 de febrer a les 11 hores a la parròquia de San Josep, al carrer de Sant Josep nº 5, a Mataró. Sou convidats a asistir-hi.

 

Més informació

Darrera actualització de dimarts, 14 de febrer de 2017 15:04
 
Restaurats els serveis de pol·linització eliminant flora exòtica Imprimeix
dimecres, 1 de febrer de 2017 11:31
AddThis Social Bookmark Button

 

Segons que publica Nature avui, l'equip de Christopher N. Kaiser-Bunbury i col·laboradors demostra que l'erradicació de formacions instal·lades de flora al·lòctona permet revertir l'alteració de l'ecosistema, de manera que es reinstauren les comunitats de pol·linitzadors i es recupera el funcionament reproductiu i la producció de llavors de les poblacions de flora autòctona.

L'illa de Mahé (Seychelles) on s'han dut a terme els experiments (Foto C. Kaiser - BBC)

 

En un termini relativament curt (8-14 mesos), des de l'eliminació de les espècies exòtiques, ha augmentat el nombre de flors obertes, el nombre de visites i la diversitat d'espècies de pol·linitzadors i la producció de fruits i llavors a les zones "aclarides" a l'illa de Mahé (Seychelles). Segons els autors, els resultats mostren que les restauracions de la vegetació poden millorar de manera mesurable la pol·linització, cosa que suggereix que la degradació de les funcions de l'ecosistema són, almenys parcialment, reversibles.

 

El grau de recuperació depèn de l'estat de degradació abans de la intervenció de restauració i de la proximitat de fonts de pol·linitzadors en el paisatge circumdant.

 

Més informació

  • Kaiser-Bunbury, C.N., J. Mougal, A. E. Whittington, T. Valentin, R. Gabriel,  J. M. Olesen & N. Blüthgen (2017). Ecosystem restoration strengthens pollination network resilience and function. Nature (2017) doi:10.1038/nature21071 - Enllaç a l'articl
  • Revisió de l'article 30/1/2017 - (Restoring native plants 'boosts pollination' by Helen Briggs: BBC)
 
Presentat el 3r informe sobre canvi climàtic Imprimeix
dimarts, 31 de gener de 2017 11:04
AddThis Social Bookmark Button

Segons que informa el diari digital El Nacional, el Tercer Informe Sobre Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) alerta que l'increment de les temperatures a causa del canvi climàtic pot disparar les morts per onades de calor de les 300 actuals a les 2.500, el 2050 a Catalunya. El treball projecta que Catalunya experimentarà un augment de la temperatura de 0,8 graus en aquesta dècada i d'1,4 graus cap a 2050 -respecte a la mitjana del període 1971-2000-, a més d'una possible disminució de la precipitació cap a mitjans de segle.

 

Respecte als sistemes naturals, el 2100 el 21% de les platges requerirà actuacions addicionals de manteniment; s'ha observat el desplaçament d'espècies mediterrànies a cotes més elevades a les muntanyes, i la temperatura del mar ha crescut 0,3 graus per decenni des del 1974. Les condicions extremes de temperatura, humitat i pluges previstes apunten cap a un augment dels incendis forestals i de les inundacions -encara que aquest últim escenari no és concloent, segons l'informe-, a més que es preveu escassetat d'aigua i reducció de recursos hídrics.

 

"No és possible el negacionisme"

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, ha expressat que les dades presentades són irrefutables i mostren que "ja no és possible el negacionisme", que ha atribuït a la mala fe o interessos espuris, ja que el canvi climàtic és ja una veritat científica, ha afegit a El Nacional.

 

Properament presentarem des del Portal BioC els principals elements de l'informe TICCC relatius a la conservació de flora.

 

Més informació

Darrera actualització de dimarts, 31 de gener de 2017 11:21
 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL