Moh Rejdali (esquerra), durant la presentació del Llibre Vermell de la flora marroquina al Congrés Internacional de Selinunte (Foto: C. Blanché)

Mohamed Fennane i Moh Rejdali han donat a conèixer al al Congrés OPTIMA celebrat a Selinunte l’estat de progrés del llibre vermell de la flora vascular del Marroc.  Ja s’han publicat sis dels deu fascicles previstos per a finalització de l’obra que, a més del diagnòstic UICN dels tàxons, ha de representar una contribució a la producció d’un nou catàleg florístic més actualitzat.

En l'estat actual de progrés, els autors han detectat 810 espècies amenaçades, de les quals, 240 son vulnerables (VU), 275 en perill (EN) i 292 en perill crític (CR). Els volums disponibles són difosos a través del lloc web de la comunitat botànica francòfona Tela Botanica


Més informació

• Livre rouge de la flore vasculaire du Maroc – Mis en ligne: Tela Botanica  - enllaç
• M. Fennane & M. Rejdali (2018). Moroccan Red data book: a basic tool for plant conservation. International Symposium: Botany at the intersection of Nature, Culture, Art and Sciences. Selinunte (Sicilia). 28-30 june 2018

Ambrosia artemisiifolia (Andrew Butko CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons)

L’equip d’Ekaterina Khozuharova, de la Universitat de Sofia (Bulgària) i col·laboradors han presentat al Congrés OPTIMA celebrat a Selinunte aquest cap de setmana una proposta de combinació de les activitats d’erradicació de poblacions d’espècies al·lòctones invasores combinada amb l’ús medicinal que se’n podria derivar, segons els usos etnobotànics dectectats i les dades dels assaigs farmacològics disponibles.

Els investigadors proposen els casos d’Ambrosia artemisiifolia, Erigeron canadensis, Xanthium strumarium i Dittrichia graveolens, amb potencials usos medicinals, com a candidats a fer part d’aquest programa.

Al Portal BioC ja havíem presentat una iniciativa paral·lela d’ús d’espècies invasores, en aquell cas, com a aliments (“Eat the Invaders", vegeu E-Opinió 27 al Portal BioC) En tots dos casos, es tracta d’afavorir-ne l’erradicació a través de la valorització del material vegetal no volgut (de manera similar a com es fa amb alguns residus industrials, agronòmics o de jardineria) que en pugui finançar les accions d’eliminació.

Més informació

• E. Kozuharova, I. Ionkova & F.M. Raimondo (2018). Invasive alien species-Potential cheap resources of plant substances for medicinal use. International Symposium: Botany at the intersection of Nature, Culture, Art and Sciences. Selinunte (Sicilia). 28-30 june 2018. Palermo.

• Blanché, C. 2012. E-Opinió núm. 27: Invasores: bon profit! Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. URI: http://hdl.handle.net/2445/32975

Vegetació d'aiguamoix a l'entorn de la sorgència de La Deu, al paratge de La Moixina, del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa (Foto C. Blanché)

La revista Mètode acaba de publicar un volum monogràfic ("Estimats Volcans") on figura l'article del director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Francesc Xavier Puig Oliveras, titulat La gestió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (reflexions en l'horitzó del 2030), on reflexiona sobre l'experiència acumulada des de la seva aprovació, l'any 1982, amb la mirada posada en els reptes de la societat del s. XXI

Enllaç a l'article

Nucli poblacional de l'esperó de Formentera en plena floració (28 de maig de 2018). Foto: C. Blanché

Ara fa una mica menys d'un any, el Portal BioC informava de l'incendi repetit de la localitat clàssica de l'esperó de Formentera (Delphinium pentagynum subsp. formenteranum). Les condicions meteorològiques de la primavera de 2018 i les mesures preventives preses pels serveis de Biodiversitat del Govern Balear han aconseguit que el rebrot de rizomes i les taxes de floració hagin estat altíssimes.

El perill de trepig i d'alteració del sòl per les tasques de desbrossament ha estat acuradament supervisat per la conselleria des de fa mesos (vegeu vídeo del reportatge d'IB3) i el cens d'individus reproductors d'ara mateix en les zones cremades és superior al d'anys anteriors (llevat de la vora del vial, on van aparcar els mitjans d'extinció, on hi ha hagut una notable reducció).

Ara cal un seguiment de la recuperació de tot l'hàbitat i la comprovació de l'evolució futura de la població, a llarg termini, que pot trobar cabuda en el Pla Font Quer de Conservació de la flora de les Pitiüses, endegat l'any passat pel Govern Balear. Un incendi produït fa uns anys a la població de Villarino (Salamanca) de l'espècie d'esperó pròxima, Delphinium fissum subsp. sordidum, ha generat igualment una bona resposta de restitució demogràfica a partir dels rizomes dorments que van sobreviure al foc, almenys durant els primers anys.

Més informació

• Vídeo: Comencen les tasques de restauració del bosc de Cala Saona - Emissió 21/3/2018 - IB3
• Pla Font i Quer de conservació de la flora vascular de les Pitiüses 207-2018 (presentació diapositives) - CAIB (Govern Balear)
• Focs d'Estiu: E-Opinió núm 41 - Portal BioC